Els maleïts ismes.

De sobres és conegut que el Barça, durant els seus cent deu anys d’història, ha viscut immers en els seus ismes. Cruyffistes, Guardiolistes, Rosellistes, Laportistes. Són els que ens fan creure que defensen el Barça per sobre de tot i quan algú amb qui no combreguen en les seves idees, viu moments complicats, són els primers a sentenciar-lo. A titllar-lo de becari, de poca cosa. Obviant el passat, el dolç passat, els bons moments i les meravelloses estones que ens van fer passar a tots. Continua llegint

Anuncis

El Barça s’ha oblidat de qui era.

Dimecres passat, el Barça es jugava molt més que una eliminatòria de Champions, jugant els quarts de final contra l’Atlètic de Madrid. I molts vam tenir la sensació que a partir del minut 4 de partit, el Barça hauria de remar molt per capgirar la truita. Que ja no se’n sentia capaç, o que s’havia deixat anar. Continua llegint

El club que ens deixaran.

Avui, 5 d’abril, el soci està cridat a les urnes per votar si està a favor o en contra sobre la proposta del nou Espai Barça. Fa dies que se’n parla; de fet, el propi club ha fet una campanya en què semblava que si votaves que no, eres un insensat. Tenen la necessitat de guanyar perquè saben que s’hi juguen molt. Saben que si ho acaben perdent, tenen els dies comptats a la butaca que tan orgullosament representen. Tinc la sensació que aquest és un referèndum aigualit. Abans de saber els resultats, tots, o quasi tots, sabem que guanyarà el sí. I de tros. Continua llegint

Carles Puyol, l’etern capità.

Aquesta serà l’última temporada de Carles Puyol com a jugador del Barça. Avui ha ofert una roda de premsa als mitjans de comunicació i amb alguns companys presents a la sala, explicant els motius i les seves sensacions. Des de fa dos anys, que el de La Pobla de Segur ja no té un lloc fix a l’onze titular degut a les lesions, especialment la del genoll dret que mai l’ha deixat tornar a ser el que era. Continua llegint