El color de la pena.

Fa només tres mesos que vaig marxar i un gran sentiment de culpa se m’emporta. Ho vaig fer sense fer soroll i també sense avisar. Silenciosament, com si no es notés la meva presència. Com sempre he actuat, com quan vaig veure què hi havia darrere dels teus ulls. Com quan vaig comprovar, i només jo sé com em va costar, què amagues. Què no deixes que els altres vegin. Fins que et deixes anar i mostres qui realment ets. I els deixes a tots amb un pam de nas. Continua llegint