Apostes personals.

Hi ha molt tipus d’apostes i la majoria d’elles tenen una importància molt residual a la nostra vida. Apostem perquè l’equip de la nostra vida guanyi per golejada a l’equip cuer, apostem el que hem guanyat en un sol dia en un casino o també podem apostar per algú, per aquell o aquella en el que creiem cegament.

Això últim se’ns fa més difícil d’assumir. Vivim la vida deixant fluir el riu, sense provocar els successos i quan ens trobem en un carrer sense sortida, no sabem cap a on tirar. Potser ens passa això perquè vivim a contracorrent, sense parar-nos a pensar què volem i perquè ho volem.

L’ésser humà està programat per no assumir els fracassos, per enfonsar-se al veure’s dèbil i derrotat. Per això, ens costa molt arriscar-nos, lluitar per allò que mai hem tingut i fer el que sigui, fins i tot l’impossible, per fer-ho reviure. Se’n diu apostar.

Quan saps què vols i com ho vols, és tan fàcil apostar per un mateix i per els altres que et surt sol, innat, des de dins. No tens dubtes perquè saps que et pots equivocar, sí, però serà la teva equivocació i les decisions seran molt més fàcils de prendre. I les equivocacions pròpies, pensant amb el cor i amb el cap, mai poden ser un error.

Apostar fins i tot quan tots et diuen que no t’anirà bé, que fracassaràs, i a més t’emportaràs un patiment dins teu que et costarà sanar. Ells en diuen patiment, jo en dic experiència. Perquè sí, només es pot aprendre quan caus. Quan res surt tal com tu ho havies imaginat, com ho havies somiat. Per arribar a dalt, cal caure molt, caure de genolls i saber-te aixecar perquè sempre hi havies apostat, no?

Em costen d’entendre les persones que diuen que aposten per una feina, una família o una parella i a les primeres de canvi ja se’n cansen i abandonen el vaixell. No, no és això. Apostar no és abaixar els braços perquè si realment hi apostes, si realment hi creus, sense dubtes i sense pors, no et permetràs trair-te a tu mateix. Pot sortir malament? Sí, i tant que sí. Però la presa de decisions et serà molt més fàcil si les teves idees són clares, amb un horitzó final.

Quan penses que potser perdràs, ja has perdut. Comences a perdre una aposta quan et traeixes a tu mateix. Quan no reconeixes la persona amb la que t’has convertit i comences a tenir por. Por del que vindrà perquè, en el fons, saps que aquest no és el teu camí, que mai hi has apostat.

 

 

 

2 pensaments sobre “Apostes personals.

  1. “Són legió els que viuen sense cap finalitat i no fan altra cosa que passar pel món de la mateixa manera que els trossos de palla pel riu: no avancen sinó que els arrastra la corrent” (Sèneca).

    Saber què vols, decidir-te a perseguir-ho, apostar i no cedir a la por, a la traïció de si, heus ací la fórmula. Però de vegades costa tant fer tot això… Tinc la sensació que el “tu pots” molt sovint és una trampa, i que només ens expliquen els casos d’èxit, i no els mil exemples dels que ho van intentar i van quedar sense opcions en els marges…

    Saber distingir entre aquesta trampa i la veritat de les paraules del text és doncs el més important…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s