Deixar-te anar per la ploma.

Aquesta setmana vaig rescatar d’un dels raconets de casa els avis la meva primera màquina d’escriure. I al fer-ho, vaig transportar-me als temps passats. A quan no hi havia ordinadors tan moderns ni mòbils que ho feien absolutament tot. Em vaig tancar en una habitació petita, vaig agafar el primer full que vaig trobar i vaig començar a tornar a utilitzar la màquina. Continua llegint

Anuncis

Petites i grans complicitats.

Acabaven d’arribar al centre de Llafranc, on cada any hi estiuejaven. Amb prou feines es podia olorar la primavera i com que entre setmana eren escasses les estones que podien passar junts, els caps de setmana fugien de la quotidianitat i s’escapaven a algun raconet. Sense dir res a ningú. Continua llegint

Les presències virtuals.

Recordo el primer telèfon mòbil que em van comprar els meus pares. Acabava de fer setze anys i ja portava alguns mesos darrere d’ells demanant-los un mòbil. Totes les meves amigues en tenien i ja se sap que a aquesta edat, tot el que tens et sembla poc. I tot el que tenen les altres, et sembla molt. Continua llegint

Encaixada de mans.

Ring-Ring. Era la cinquena vegada que la Laura la trucava, la seva amiga de l’ànima, des de que tenien ús de raó. I cada minut que passava tenia menys ganes d’agafar-li el telèfon. Ara mateix sentia que era la pitjor companyia possible. Continua llegint

Àngels que són persones.

Viatjar amb tren sempre m’ha transportat a connectar amb les altres persones. A imaginar les seves vides, a saber què hi fan en aquell tren. A somiar. Des de que vaig descobrir que a l’Arnau li anava molt bé oblidar les aglomeracions d’una ciutat i era més feliç i més tranquil viatjant amb tren, que cada dia fem el nostre trajecte així. Continua llegint

La dona perfecta.

Era la nena que tots els pares dels seus amics voldrien tenir. La filla ideal. L’amiga incondicional que sempre hi era, disposada a fer el que sigui per els seus. La néta perfecta que cada dia ajudava l’àvia a fer el dinar i s’assentava amb l’avi, on  li explicava la seva vida. Petaven la xerrada fins que ell s’adormia. Continua llegint