Quan la vida se t’emporta.

Maleït càncer. Aquest esfereïdor horror que tots, o quasi tots, hem viscut de ben a prop. El càncer no entén de sexes, ni de rics ni de pobres, i tampoc d’edats. No diferencia de colors i està ple d’injustícies, d’incomprensions, de desgràcies que no entenen de sentiments. És un terratrèmol que t’arriba de cop, com una gran llosa i, a vegades, se t’emporta com si això fos el més normal del món.. Sense mirar el llegat que has deixat, el teu camí, el que deixes enrere.

Ha mort Tito Vilanova i avui tots som més petits. La vida se’ns fa més insignificant i et maleeixes per queixar-te de les petites foteses de la vida. Avui pensem en tots els Tito Vilanova que hem estimat i que ara només podem recordar amb un somriure i moltes llàgrimes perquè algú se’ls ha emportat.

Hi ha coses que em segueixen semblant impossibles d’assimilar, com un maleït malson que desgraciadament omple les nostres vides. És extraordinària la sensació d’empatia, de pena i de tremenda injustícia que es pot sentir per algú que no has conegut però que s’ha instal·lat a les llars de casa nostra formant part de la nostra família i fent-nos gaudir com quan jugàvem al pati de l’escola.

Com em va passar amb tu, àvia, em vaig anar preparant per el que havia de venir. Ingènua de mi, em creia amb unes mínimes forces per assumir que mai més tornaria a veure el preciós somriure, la teva fe que movia el món i com et desvivies per nosaltres.

No serveix de res que et vagis preparant per la mort. Has intentat assimilar que ell o ella marxarà i mai més tornaràs a veure el seu somriure, ni abraçaràs el seu cos ni plorareu junts per com de dur ha sigut el camí. I, de cop, quan arriba el fatídic moment, t’enfonses. Com si un tren et passés per sobre. Sense miraments, sense contemplacions.

Mentrestant, fas veure que t’aixeques, que tires endavant perquè això és el que li vas prometre. Mentre, per dins sents que tota la lluita, tota la fe, tota la il·lusió que heu recorregut junts no ha servit per absolutament res. I fa mal. Fa mal al cor, a l’ànima, a les entranyes.

El dolor és impossible de descriure, és com si algú comencés a clavar-te ganivetades a l’ànima, com si se’n rigués de tu. Amb sorna. I ara, quan ell o ella ja no hi és, no pots fer res més que fotre’t i aixecar-te. Intentar sobreviure en això tan terrenal que alguns anomenen vida. Perquè no us enganyeu, així no. Això no és vida.

És fer veure que camines sobre una línia vermella, tu sol, sense aquella persona que t’agafava la mà, et recolzava, t’animava a superar-te dia a dia, et posava al teu lloc quan et convenia i et feia adonar que l’únic és important és l’ara, l’avui. Demà, qui sap on seràs.

No sé si allà dalt hi ha algú, però si existeix ha de ser un cabró. S’ha de ser així per endur-se algú tant jove, tant vital i amb tantes coses per viure. I se t’han endut sense miraments, emportant-se les teves ganes de viure, la teva lluita incansable i deixant un buit enorme en els que t’estimaven.

No hauria de ser així però quan passen desgràcies com aquestes ens adonem que no sabem què és viure. Que en comptes de lamentar-nos per el que no tenim, la vida s’ha de celebrar perquè és un immens regal. Què és preferible, viure intensament o lamentar-te el dia de demà per les coses que no has fet i que ja no podràs fer?

Com me’n recordo de tu, àvia, aquests dies. I com se’m fa tan present tot el tràngol viscut, tot el tractament, les hores a l’hospital que se’ns feien eternes i que tu sempre vas enfrontar amb una enteresa admirable. I sí, també recordo els somriures, les llàgrimes plenes d’injustícia i la lliçó de vida que vas demostrar fins l’últim segon.

Fes-li una abraçada al Tito. Algun dia ens retrobarem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s