Entre la multitud.

Fa pocs dies, vaig fer un canvi d’aires i vaig canviar la muntanya per el mar. La ciutat per el poble. Platja, oci, aglomeracions, calor i molt, molt descans. Sense mirar el rellotge i sense preocupar-me per els deures i obligacions del dia a dia.

Van ser quatre dies molt ben aprofitats però si us sóc sincera, també tenia ganes de tornar a casa. A la llar. Al poble. Sóc de les que pensa que tots ens podem adaptar a qualsevol situació i circumstància, però a mi se’m faria molt difícil viure a la ciutat.

Les aglomeracions només sortir al carrer, les presses amb les que viu tothom i el maleït soroll. Tothom va a la seva, sembla com si no es coneguin els uns als altres i això els fa més llunyans, més inaccessibles. Menys complicitats. A l’altre cantó, hi ha la tranquil·litat, la natura, l’aire pur, la llibertat. A alguns els hi agrada viure de pressa, d’un cantó a l’altre, sense tenir temps per estirar-te al sofà i estar en família. Perquè la vida es veu diferent, amb uns altres ulls, quan et permets un temps per tu mateix.

He passat uns dies preciosos, amb bona companyia i celebrant la vida. Però quan torno al poble, em sento com si fos a casa. Que aquell és el meu hàbitat, les meves arrels. Perquè aquesta sí que és la meva verdadera casa. De la que em sento protegida, com si tots els problemes fossin insignificants. Aquí, valores el nivell de vida i uns valors, una filosofia de vida que només has aprens quan has començat des de baix i has comprovat que tot costa molt.

Però no us penseu que tot és negatiu a la ciutat. Me n’emportaria el mar i la temperatura d’estiu durant tot l’any. És veritat que al poble no tenim accés a tants comerços, teatres i cines com a la ciutat però mai ho he enyorat. Potser perquè m’he refugiat en altres coses. Quan ets feliç amb el que tens, no demanes res més.

Tots podem fer canvis a la nostra vida, i a vegades són molt necessaris, però jo segueixo pensant que pertanyo a alguna cosa. A una família, a una terra i a una manera de viure. Mai he trobat a faltar la vida de ciutat perquè aquí ho tinc tot. Costa explicar amb paraules el que només pot transmetre el cor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s