Aprendre a seleccionar.

Quan tens setze, disset o divuit anys et penses que el món està als teus peus. Que ho podràs assolir tot, que podràs tocar el cel amb les mans, que no hi ha res inabastable. Les teves amistats o s’enforteixen o s’acaben de destruir i no et pares a pensar perquè ells són els teus amics. Així com tampoc ho fas quan t’enamores d’algú d’aquella manera tan intensa, tan teva, i que a tu et sembla que és amor. Perquè és clar, deu ser alguna cosa molt poderosa, molt important el que sents si no pots fer res sense pensar en aquella persona i estàs a tot hora en un núvol, oblidant la resta. Continua llegint