El club que ens deixaran.

Avui, 5 d’abril, el soci està cridat a les urnes per votar si està a favor o en contra sobre la proposta del nou Espai Barça. Fa dies que se’n parla; de fet, el propi club ha fet una campanya en què semblava que si votaves que no, eres un insensat. Tenen la necessitat de guanyar perquè saben que s’hi juguen molt. Saben que si ho acaben perdent, tenen els dies comptats a la butaca que tan orgullosament representen. Tinc la sensació que aquest és un referèndum aigualit. Abans de saber els resultats, tots, o quasi tots, sabem que guanyarà el sí. I de tros.

Quan en un club es parla més sobre la suposada il·legalitat en contractar jugadors menors d’edat i on encara ningú sap el motiu real de la renúncia de Sandro Rosell com a president del Barça, és que alguna cosa no s’ha fet correctament. El Barça sempre ha sigut un club destructiu amb si mateix, i ho ha fet quan ha donat més importància a la part institucional, social i econòmica que a l’esportiva. On és més important gastar-se els diners que no tens en un nou estadi que no preocupar-te de perquè el Camp Nou no s’omple en grans i màgiques nits, com la de dimarts passat contra l’Atlètic de Madrid. Però és clar, això no importa.

Que lluny que ens queda aquell moment en què l’únic problema que tenia el Barça era quants gols faria Messi a la final de la Champions i com de ben representants ens sentíem els aficionats i socis del Barça pel món. Que lluny queda aquell moment en què l’únic important era el soci, l’equip, els jugadors. Els valors que, de cop i volta, sembla que se’ls hagi emportat la terra.

Abans d’ahir, el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, va oferir una roda de premsa per donar explicacions sobre la sanció que els ha imposat la FIFA per saltar-se la normativa amb les contractacions de jugadors menors d’edat. És una sanció brutal i un pèl exagerada per l’infracció comesa, sí, però per molt que ho vulguis maquillar, t’has saltat la normativa. Has fet veure que tu ets més maco que ningú i que et podran assenyalar amb el dit. Com si estiguessis per damunt de tot i de tothom.

El Barça ara actua com una víctima, com els pobrets nois que els volen enfonsar des de tot arreu, i que, a sobre, ho relacionen amb la seva escola de formació, La Masia. Quan no té res a veure una cosa amb l’altra. Prou excuses.

Ara resulta que hi ha una conspiració contra el Barça, que ens volen destruir des de tot arreu, i que nosaltres no hem fet res malament. Absolutament res. És una conspiració, és clar. La mateixa conspiració que ens van fer en el cas Neymar però que vam córrer a pagar tretze milions d’euros a Hisenda, no fos cas. Que curiós.

Avui, el soci decidirà alguna cosa molt més grossa que el nou Espai Barça. Avui, el soci té el poder de decidir quin és el futur del club, quin és el Barça que volem. Només espero que avui, quan el soci vagi a votar, no pensi en Josep Guardiola. Ni en Joan Laporta. Ni en Sandro Rosell. Ni en Leo Messi. Pensi en ell. Perquè és l’únic que pot decidir si volem tornar als temps passats o volem un club nou, amb cara i ulls.

Ah, i jo tampoc hagués acceptat la dimissió de Andoni Zubizarreta. Perquè? Perquè els que s’equivoquen, no poden marxar. S’han de quedar a arreglar el problema. Només faltaria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s