Acceptar ser el segon plat.

Què passa quan estem completament segurs de que som una gustosa porció d’un pastís de xocolata i de cop ens convertim en un segon plat? En realitat, tots preferim ser el primer plat. Aquest que entra per la vista, que crida l’atenció. M’agrada pensar, i així hauríem de sentir-nos tot, que no som el postre de ningú i menys el segon plat. En tot cas, un aperitiu. Gustós i, sobretot, molt espontani. Que apareix per sorpresa i et canvia tots els esquemes. I quan l’has tastat, et fa venir més gana. Ganes de menjar-te el món. Continua llegint