Sabem perdonar?

Perdonar no és el mateix que oblidar. Perdonar no és fer veure que no ha passat res. Perdonar és prendre’s un temps, és tenir la capacitat de posar-se al lloc de l’altre persona –cosa que sap fer molt poca gent-, és aprendre i ampliar la mirada. No només veure el fet, el dolor. És allargar la mirada i acceptar que totes les visions són bones. Tenen alguna cosa de la qual hem d’aprendre.

El fet, fet està i per molt que ho desitgis, no podràs tirar enrere. Per tant, fes el que sigui per canviar el curs de les coses i la millor manera de començar és posant-hi voluntat. Per fer veure als altres que no estan perdent el temps amb tu.

Perdonar és un procés que porta molt temps, fins que arriba un moment que t’acabes adonant que en realitat tots som persones. Uns actuen d’una manera i altres d’una altra però no sé si és bo sentenciar una persona per sempre més. En realitat, tots mereixem una altra oportunitat. El problema és quan les persones cauen una i una altra vegada a la mateixa pedra. Potser perquè no han après la lliçó.

No s’aprèn a perdonar utilitzant la venjança ni l’odi. Al revés, l’odi t’acaba convertint amarg i t’impedeix viure. Que senzill no, viure? Tots ho fem cada dia però segur que no tots ho fem d’una manera intensa, com hauria de ser. Hi ha persones que passen per la nostra vida sense pena ni glòria, com si estiguessin de pas. I n’hi ha que valoren cada instant, cada detall i que sovint tenen una paciència amb tu  molt més de la que tu hi tindràs mai. D’aquestes persones són de les que ens hem d’envoltar.

I sí, també a aquestes les hem de saber perdonar. Perquè ni tu ni jo ni el veí del costat és perfecte i, afortunadament, s’equivoca. S’equivoca, cau, plora i també perdona. A vegades, cal saber relativitzar i posar-ho tot amb una balança? Què pesa més, els moments feliços que heu viscut o les discussions i els crits? Aquesta ha de ser la prova de foc.

Passen els anys, et trobes a persones que et van fer molt mal, i ets capaç de mirar-li als ulls, entaular una conversa i fins i tot compartir-hi un cafè. I no sabeu quina sensació de felicitat és aquesta!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s