La falsa sinceritat.

Sovint quan algú es descriu com una persona sincera, pensem que valdrà la pena. Tendim a pensar que si una persona és sincera i honesta és menys probable que ens faci mal, que acabem patint una traïció. La sinceritat és la manera d’expressar-se sense mentides ni revenges. La paraula està associada a la veracitat i la senzillesa. Vist així, és molt bonic. Però a mi em fan gràcia les persones que diuen que són completament sinceres, que sempre diuen la veritat.

Quan algú us digui això, no us ho creieu al 100%. Allunyeu-vos de les persones que van per la vida donant lliçons sobre el que consideren correcte i el que no. Segur que diuen la veritat sempre? A tot hora? Segurament, si en les relacions amb els nostres pares, fills, amics i companys de feina fóssim realment sincers al 100%, a la primera de canvi potser ja ho engegaríem tot a rodar i acabaríem quedant-nos sols. Potser no és bo saber-ho tot sobre la persona que tenim al costat. Si és així, quin sentit té la vida si no podem descobrir els petits detalls de les persones que ens envolten? Què seria la vida sense curiositat, sense atreviment i sense passió?

Per molt que alguns diguin tot el contrari, quan la veritat fa mal, és falsa i és innecessària, no tenim cap obligació de dir la veritat al cent per cent. Només faltaria. Perquè la nostra versió, el que realment pensem, ho decidim nosaltres. Ningú ens ho pot imposar.

D’aquí 50 anys, com preferiu que us recordin? Com una persona sincera o com una bona persona? Perquè no, no és el mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s