Tinc una amiga que avui, sí, és feliç.

Tinc una amiga que a primera vista sembla esquerpa. Té les coses tan clares i és tan impulsiva que a vegades pot semblar que no vol relacionar-se amb ningú. Que li sobren les persones. Que la solitud està feta per ella. Això li porta uns quants problemes, ja que crea en els altres una impressió falsa.

Tinc una amiga que fa tot el possible per no ser transparent al cent per cent, per deixar algunes part d’ella amagada, per si arriba algú que ho vulgui descobrir. I que piqui pedra, que no li sigui fàcil. De fet, ella no té per costum donar les coses fetes i mastegades. Qui vulgui alguna cosa, que s’ho treballi. Com ha hagut de fer ella sempre.

Tinc una amiga que constantment es posa un escut a davant. Per no mostrar el que realment viu i sent, per amagar el que ella creu que són les seves debilitats. Perquè algú salti fins a derrocar el mur. És tan difícil arribar a descobrir com és que molts ja han marxat.

Tinc una amiga que s’ha fet així després d’haver-se sentit poca cosa. I ja se sap que tota recuperació i remuntada necessita fer el seu procés, el seu camí. Per acabar sent la persona que és ara. Forta, segura. És una lluitadora nata, una indomable. Com si res la pogués tombar, a pesar d’haver tingut una vida complicada. Així la veuen des de fora. Però ella es considera una noia normal i corrent. Que viu, sent, riu i plora. I tot ho fa amb molta intensitat.

Tinc una amiga que provoca enveges –sanes- en el seu cercle d’amistats més proper. La veuen com una persona centrada, que no busca res, que tot el que li arriba no és per casualitat. L’observen, l’admiren i la recolzen. Ella fuig de tot això i sent que ningú veu els seus moments de debilitat, que també els té. Les seves llàgrimes, els seus sanglots i les seves lamentacions.

Tinc una amiga que en realitat no és esquerpa, ni radical. Només s’ha de voler entrar dins seu, fent servir el cor, per veure la seva mirada despullada. Mirant-la als ulls es pot arribar a descobrir el seu món. El seu encant i la manera com professa el seu amor als altres, dia a dia.

Tinc una amiga que escolta als altres, però té la seva pròpia opinió. Es basa en la seva filosofia de vida, la que l’ha portat fins aquí, per prendre decisions, les importants. Ella és independent i no depèn de l’opinió dels altres per sentir-se bé.

I sí, avui ella és feliç.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s