Ens abracem poc.

Com a persona observadora que sóc, que es fixa especialment en els petits detalls, sí,  aquells que per molts passen desapercebuts, m’agrada veure com s’expressen les persones. Hi ha persones insípides, que quan et parlen es posen les mans a la butxaca com si s’avorrissin. O la conversa els hi és del més insuportable o la seva timidesa no els permet mostrar-se realment com són. Però les persones que vertaderament m’arriben, m’agraden, em fan creure en la humanitat, en què no tot està perdut, són les que s’expressen amb les mans, amb el cos. Continua llegint