Silencis esfereïdors.

Hi ha molts tipus de silencis. N’hi ha de dolorosos, que fan mal fins tocar-te l’ànima, que no voldries tornar a reviure. Se solen produir en casos de mort o de malaltia. N’hi ha de quotidians. Com quan passeges per la ciutat, ja és entrada la nit i l’únic que sents són els teus talons com repiquen, una vegada rere l’altre, al terra. A alguns els fa por aquest moment, aquest silenci. Continua llegint

Anuncis

Acceptar ser el segon plat.

Què passa quan estem completament segurs de que som una gustosa porció d’un pastís de xocolata i de cop ens convertim en un segon plat? En realitat, tots preferim ser el primer plat. Aquest que entra per la vista, que crida l’atenció. M’agrada pensar, i així hauríem de sentir-nos tot, que no som el postre de ningú i menys el segon plat. En tot cas, un aperitiu. Gustós i, sobretot, molt espontani. Que apareix per sorpresa i et canvia tots els esquemes. I quan l’has tastat, et fa venir més gana. Ganes de menjar-te el món. Continua llegint

Sabem perdonar?

Perdonar no és el mateix que oblidar. Perdonar no és fer veure que no ha passat res. Perdonar és prendre’s un temps, és tenir la capacitat de posar-se al lloc de l’altre persona –cosa que sap fer molt poca gent-, és aprendre i ampliar la mirada. No només veure el fet, el dolor. És allargar la mirada i acceptar que totes les visions són bones. Tenen alguna cosa de la qual hem d’aprendre. Continua llegint

La recompensa que mai va arribar.

Avui se sentia especialment guapa. Es mirava al mirall mentre comprovava com el seu cos prenia una altra forma. S’observava, i sentia com si fos una altra persona. Com si tanta plenitud no anés amb ella, com si ho visqués des de fora, en tercera persona. Sempre s’havia vist com una normal, gens estrident. Continua llegint

Nou anys després.

Cada dia de l’any ens fa mal. Et vas fer tan necessària, tan imprescindible, que és impossible que no haguem après de tu. Però cada catorze de març és dur i ens fa mal. Com un punyal dins l’ànima. És com si aquest dia es faci etern, com si no passin les hores, com si l’intent de tirar endavant se’ns faci més i més complicat. Continua llegint

La falsa sinceritat.

Sovint quan algú es descriu com una persona sincera, pensem que valdrà la pena. Tendim a pensar que si una persona és sincera i honesta és menys probable que ens faci mal, que acabem patint una traïció. La sinceritat és la manera d’expressar-se sense mentides ni revenges. La paraula està associada a la veracitat i la senzillesa. Vist així, és molt bonic. Però a mi em fan gràcia les persones que diuen que són completament sinceres, que sempre diuen la veritat. Continua llegint