Silencis esfereïdors.

Hi ha molts tipus de silencis. N’hi ha de dolorosos, que fan mal fins tocar-te l’ànima, que no voldries tornar a reviure. Se solen produir en casos de mort o de malaltia. N’hi ha de quotidians. Com quan passeges per la ciutat, ja és entrada la nit i l’únic que sents són els teus talons com repiquen, una vegada rere l’altre, al terra. A alguns els fa por aquest moment, aquest silenci. Continua llegint

Acceptar ser el segon plat.

Què passa quan estem completament segurs de que som una gustosa porció d’un pastís de xocolata i de cop ens convertim en un segon plat? En realitat, tots preferim ser el primer plat. Aquest que entra per la vista, que crida l’atenció. M’agrada pensar, i així hauríem de sentir-nos tot, que no som el postre de ningú i menys el segon plat. En tot cas, un aperitiu. Gustós i, sobretot, molt espontani. Que apareix per sorpresa i et canvia tots els esquemes. I quan l’has tastat, et fa venir més gana. Ganes de menjar-te el món. Continua llegint

Sabem perdonar?

Perdonar no és el mateix que oblidar. Perdonar no és fer veure que no ha passat res. Perdonar és prendre’s un temps, és tenir la capacitat de posar-se al lloc de l’altre persona –cosa que sap fer molt poca gent-, és aprendre i ampliar la mirada. No només veure el fet, el dolor. És allargar la mirada i acceptar que totes les visions són bones. Tenen alguna cosa de la qual hem d’aprendre. Continua llegint

La recompensa que mai va arribar.

Avui se sentia especialment guapa. Es mirava al mirall mentre comprovava com el seu cos prenia una altra forma. S’observava, i sentia com si fos una altra persona. Com si tanta plenitud no anés amb ella, com si ho visqués des de fora, en tercera persona. Sempre s’havia vist com una normal, gens estrident. Continua llegint

Nou anys després.

Cada dia de l’any ens fa mal. Et vas fer tan necessària, tan imprescindible, que és impossible que no haguem après de tu. Però cada catorze de març és dur i ens fa mal. Com un punyal dins l’ànima. És com si aquest dia es faci etern, com si no passin les hores, com si l’intent de tirar endavant se’ns faci més i més complicat. Continua llegint

La falsa sinceritat.

Sovint quan algú es descriu com una persona sincera, pensem que valdrà la pena. Tendim a pensar que si una persona és sincera i honesta és menys probable que ens faci mal, que acabem patint una traïció. La sinceritat és la manera d’expressar-se sense mentides ni revenges. La paraula està associada a la veracitat i la senzillesa. Vist així, és molt bonic. Però a mi em fan gràcia les persones que diuen que són completament sinceres, que sempre diuen la veritat. Continua llegint

Tinc una amiga que avui, sí, és feliç.

Tinc una amiga que a primera vista sembla esquerpa. Té les coses tan clares i és tan impulsiva que a vegades pot semblar que no vol relacionar-se amb ningú. Que li sobren les persones. Que la solitud està feta per ella. Això li porta uns quants problemes, ja que crea en els altres una impressió falsa. Continua llegint

Quan tot és un problema.

Hi ha persones que veuen la vida com si fos un túnel. Llarg, negre, fosc i sense sortida. O una sortida a la qual mai podran arribar. Tremendament convençuts de que no aconseguiran els seus somnis i que no és culpa seva. Que els astres s’han unit en contra d’ell o d’ella. A qualsevol petita cosa hi veuen un problema i d’un granet de sorra en fan una muntanya. No veuen els matisos que té la vida. O és blanc o és negre. O m’estimes o m’odies. Tots coneixem persones així. Continua llegint

Ens abracem poc.

Com a persona observadora que sóc, que es fixa especialment en els petits detalls, sí,  aquells que per molts passen desapercebuts, m’agrada veure com s’expressen les persones. Hi ha persones insípides, que quan et parlen es posen les mans a la butxaca com si s’avorrissin. O la conversa els hi és del més insuportable o la seva timidesa no els permet mostrar-se realment com són. Però les persones que vertaderament m’arriben, m’agraden, em fan creure en la humanitat, en què no tot està perdut, són les que s’expressen amb les mans, amb el cos. Continua llegint