La rutina de la desconeguda.

Eren les 7.40 i en Quim acabava de pujar a l’autobús que el portava cada dia a la feina. Eren uns vint minuts de trajecte que no se li feien gens pesats. Ja era una rutina que tenia instal·lada a la seva vida. En Quim era psicòleg i era molt curiós, li agradava saber-ho tot de la gent. D’aquelles persones que es creuava, per casualitat, cada dia pel carrer. Potser també era una forma d’allunyar-se de les seves visites diàries i rutinàries, d’aquells desastres dels seus clients que ja es sabia de memòria. Volia allunyar-se d’això, evadir-se. Continua llegint