Aprendre a somriure quan ella ja no hi és.

Tocaven les cinc de la tarda al rellotge de peu de casa en Ramon. Feia un soroll estrident. Sempre que la Mònica, la seva filla, li deia que ja era hora de canviar-lo, que era massa sorollós i no funcionava gaire bé, ell responia que mai dels mais. Que un dels seus millors amics, l’Antoni, li va regalar quan va morir la seva dona, l’Eulàlia. Un dels regals més preuats del món per ell, just en el moment en què no sabia cap a on tiraria la seva vida. On tot era un laberint. Continua llegint