El plaer de fer un regal.

Heu tastat l’immens plaer que provoca fer un regal a algú perquè el cor us ho demana? Aquella sensació de benestar, de plenitud, d’amor? Si la resposta és negativa, proveu-ho.

M’agrada fer regals. Però no d’aquests que es poden tocar amb els dits de la mà. Són els detalls abstractes, els que només tu saps estimar, els que tenen un verdader valor, un valor etern. Que es recorda per sempre. L’amor no sempre es demostra amb paraules; els fets, sovint, diuen molt més que una declaració d’amor a un pare, un germà o una parella.

M’encanta molt més fer un regal que no que me’l facin a mi. De fet, tinc fòbia a les sorpreses. Em poso nerviosa només de pensar-hi! Adoro veure la cara de sorpresa de la persona que rep un detall. Aquella mirada que brilla, aquell somriure ple d’il·lusió. Aquell fet inesperat.

Cada vegada crec menys en els regals només per dates senyalades. En els regals perquè sí, perquè toca. M’agrada passejar pels carrers del poble i, espontàniament, entrar a una botiga i comprar una tonteria, per petita que sigui, un detall per l’amiga que aguanta les meves innombrables trucades a altes hores de la matinada. O per aquelles mares que sempre hi són. Per somriure i per plorar, juntes.

Anem d’un cantó a l’altre, ens passem hores i hores a la feina i quan arribem a casa no tenim, ni volem tenir, una estona del nostre temps per dedicar-lo als nostres. Al final, el que ens quedarà serà això: l’afecte, l’amor, la companyia dels que omplen la nostra vida. Vivim en un món en què tot passa tan ràpid que convé saber valorar les petites coses. Aquests petits detalls que fan grans el nostres dies.