Seguint amb l’exemple.

Cada dia, des de que la Laura va marxar, en Sergi feia el mateix gest al llevar-se. Tocava la foto de la seva germana que tenia al tocador de la seva habitació i s’aturava un moment. A vegades, li semblava com si fos aquí, com si la pogués tornar a tocar. Com abans. Aquesta sensació li durava pocs segons. De seguida, mirava cap amunt i recordava les paraules que es va prometre quan ella va marxar. Que ningú el veuria a terra, capcot, com si no pogués superar-ho. Continua llegint