Un equip amb honor.

Dimecres passat s’havia de jugar el partit de tornada de la Copa del Rei entre el Racing i la Reial Societat. Però els jugadors del Racing s’hi van negar com a protesta perquè fa més de quatre mesos que no cobren ni un cèntim. El Racing competeix a Segona Divisió i aquesta setmana han sigut els protagonistes dels diaris esportius del país per atrevir-se a moure’s, a reivindicar-se i a fer-nos veure que no són simples jugadors de futbol, també són persones que volen fer prevaldre la seva dignitat. Un honor i una dignitat que cada dia és més cara de veure en el futbol. Tan cara que sembla que no existeixi. Sembla.

Estem acostumats a veure jugadors de futbol que després del partit atenen als mitjans de comunicació sempre vigilant què poden dir i sovint tirant de tòpics. Doncs no, també hi ha jugadors que militen en equips importants i que no es queden de braços plegats davant situacions precàries que no hauria de permetre ningú. Demanen uns drets que són mínims per qualsevol treballador, que ni tan sols haurien de reclamar. Per llei i una mica de decència, haurien de ser d’obligatorietat.

Quan els jugadors del Racing es van plantar al camp i es van negar a jugar el partit, l’àrbitre va suspendre el matx. Fet que permet a la Reial Societat passar l’eliminatòria i que el pròxim enfrontament sigui com el FC Barcelona. Per les xarxes socials, vam poder veure com jugadors d’elit com Gerard Piqué o Álvaro Negredo donaven suport als futbolistes del Racing de Santander. I jo no puc evitar preguntar-me si tots els futbolistes, d’elit o no, actuarien d’una manera tan digna, tan honorífica, com han fet els del Racing.

Tots els jugadors estarien disposats a fer un cop sobre la taula i unir-se per donar veu a les injustícies contra els dirigents d’un club que només pensen en el benefici propi, oblidant que el futbol és un esport de la gent del carrer, dels nens, dels pares i dels avis? Tots serien igual de valents? Permeteu-me que ho dubti.

El realment trist és que això no només passa al Racing. Hi ha desenes de clubs que pateixen el malbaratament d’uns dirigents que gasten més del que ingressen i que sembla que no els importi. Perquè, és clar, no són els meus diners, són els del soci. Com es pot tenir tanta barra?

Les misèries que passen els jugadors del Racing només les saben ells però estic convençuda que aquest equip té molt futur. Amb gent així, és impossible no renéixer. Aquest també és el verdader futbol, el local, el de petita escala, el que no omple portades però s’atreveix a protestar. El futbol, per sort, no s’acaba amb el Barça o Madrid. Encara que alguns ho oblidin massa fàcilment.

En un món en què prevalen els diners i els interessos, sempre va bé que algú ens recordi que segueix havent-hi honor, dignitat i una mica de responsabilitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s