Bomba de rellotgeria.

Fa menys d’una setmana que Sandro Rosell va decidir apartar-se de la primera fila i dimitir com a president del FC Barcelona. Han passat sis dies i sembla com si no hagués passat res. Josep Maria Bartomeu, el seu segon fins aquell moment, va agafar les regnes immediatament.

Bartomeu té unes altres maneres, una altra personalitat i no està constantment en tensió amb els mitjans de comunicació com si que feia l’anterior president. Com si tingués por, com si el càrrec li vingués molt gran. El nou president s’assembla molt poc a l’anterior, és més respectuós, més creïble i es fa entendre molt millor. Per començar, no té la necessitat de llegir un comunicat. Es dirigeix directament a càmera, cosa que no ho sembla però és molt important. És un signe de proximitat. Josep Maria Bartomeu millora molt l’imatge de l’anterior president però no hauríem d’oblidar que tot prové del mateix sac.

Sandro Rosell ha dimitit i sembla que ningú el troba a faltar. Cap pancarta al Camp Nou, cap directiu n’ha parlat obertament i els jugadors segueixen el guió escrit del que toca dir. Sempre vigilant què diuen davant la premsa, no fos cas que se’ls hi escapés alguna cosa que no se’ls hi permet dir. Rosell ha estat tres anys al capdavant de l’entitat i el més lògic hagués sigut que fos motiu de debat. Que hi hagués un trasbals al club i, en realitat, els que ara dirigeixen el club n’estan encantats. Dóna la sensació que desitjaven amb totes les seves forces que arribés aquest moment. Que s’apartés el màxim representant del club –que tan mala imatge donava de cara a l’exterior- per ells posar-se a primera fila. Sembla que ho han aconseguit.

Fa la sensació que el Barça viu un déjà vu. Alguns directius semblaven envejar la posició, a tots els, que tenia Sandro Rosell al club. El mateix que va passar amb Josep Guardiola. El seu entorn més proper, dins l’equip, va ser el que li va agafar el terreny quan ell es va cansar de la situació i va passar la porta. Alguns poden pensar que és com una mena de traïció.

Fa uns dies, Josep Maria Bartomeu va confessar que ni tan sols se li havia passat pel cap la possibilitat de ser president del Barça. Per no tenir aquesta intenció, trobo que seguir fins l’any 2016, presentar-se a la reelecció, i voler renovar Tata Martino i Leo Messi és molt. El nou president vol guanyar-se la confiança de tothom des del primer dia i fer alguns canvis. Canvis que ara semblen molt petits però que potser Sandro Rosell no compartia. Gens.

I jo no puc evitar pensar que Bartomeu feia temps que desitjava que arribés aquest moment. Li desitjo molta sort, segurament la necessitarà. Sobretot, si la pilota comença a no entrar.

Cada dia que passa hi ha una nova notícia relacionada amb el cas Neymar, amb les paraules de Jordi Cases o amb l’acció de responsabilitat contra l’anterior junta directiva. És trist comprovar que l’equip de futbol ha passat a un segon pla, justament ara quan el Barça comença a jugar-se els grans títols i necessita poques distraccions i molta feina. Seria molt insensat pensar que la crisi institucional que pateix el club no afectarà a l’equip tard o d’hora, sobretot tenint en compte que el projecte no és prou fort. No com a molts ens agradaria.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s