La mala comunicació enfonsa Sandro Rosell.

L’estiu del 2010 Sandro Rosell va guanyar les eleccions a la presidència del Barça amb un 61,35% dels vots. Mai cap altre president havia aconseguit guanyar-se, de forma tant unànime, el soci. Rosell , esportivament, es va trobar un equip fet i exitós. Un entrenador –el millor de la història del Barça- i uns jugadors que meravellaven al món amb un futbol exquisit. Institucionalment, regnava la pau.

Quatre anys després, res és el que sembla. El mitjó s’ha girat i de quina manera. L’equip ja no és el que era –principalment perquè Pep Guardiola ja no hi és-  però segueix donant una bona imatge i no es rendeix. La pau que transmet l’equip de futbol no s’ha traslladat als despatxos, on passen coses estranyes. Presidents que dimiteixen d’un dia per l’altre, mentir en les xifres dels traspassos de jugadors, lesions enigmàtiques dels mateixos…

Desconec –a ciència certa- perquè Sandro Rosell dijous passat va decidir abandonar el càrrec de president del FC Barcelona i delegar les seves funcions en Josep Maria Bartomeu, el seu segon fins aquell moment. Potser ens hem perdut algun pas ja que tot just dos dies abans de dimitir va oferir una roda de premsa en què semblava estar molt segur de la seva transparència en el cas Neymar. Què va passar entre aquells dos dies? Segurament, mai ho sabrem.

S’han de condemnar les presumptes amenaces que ha anat rebent el ja expresident en els últims mesos. I si és així, s’ha de denunciar a aquests tarats que per el que sembla, poca feina tenen. Apartant aquests deplorables actes, és evident que Sandro Rosell no ha dimitit (només) per aquest motiu.

La junta directiva del FC Barcelona mai ha sabut explicar-se al 100% tot i pregonar que la transparència era una de les seves claus, transparència que no ha existit i si ho ha fet ha sigut molt opaca. Sembla que, a poc a poc, s’ha anat creant enemics oblidant comunicar bé als socis quina era la seva filosofia. Enemistant-se amb el millor entrenador de la història del Barça, Josep Guardiola, i jugadors emblemàtics del club com Eric Abidal i Pete Mickeal; invertint en una comunitat dictatorial com és Qatar; fent promeses a la campanya electoral per a l’hora de la veritat tirar-se enrere com és el tema de la Grada Jove i deixant entrar als Boixos Nois al Camp Nou ignorant una de les millors coses que va fer l’anterior president, prohibint la seva entrada a l’estadi.

Divendres, tot escoltant Josep Maria Bartomeu, i ahir Gerardo Martino i Andoni Zubizarreta, vaig pensar que fins i tot ells semblaven estar més tranquils, més relaxats, abandonant la crispació que últimament semblava regnar al club. Potser per ells també era un problema Sandro Rosell.

Saben que es van equivocar pregonant una transparència que realment no existia. I també saben, encara que no vulguin abandonar el vaixell, que no tenen cap legitimitat per dirigir el Barça. El soci va votar a un president, a Sandro Rosell, no a una junta. Si actuessin pensant només en el club, convocarien eleccions. Esperarem esdeveniments.

2 pensaments sobre “La mala comunicació enfonsa Sandro Rosell.

  1. M’he llegit algun dels teus relats, i em cal dir-te que m’han agradat molt. Escrits com qui no vol la cosa i amb un ritme que s’adiu molt a la dansa del foc somort que m’acompanya ara mateix a la llar. Felicitats…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s