Canvi de vida

Eren les cinc del matí i, una nit més, se li feia impossible a l’Eva dormir set hores seguides. Es desvetllava cada dia i es llevava cansada, fatigada. Feia cinc dies que l’Arnau havia marxat de casa. Ella sabia que això passaria, que algun dia la situació acabaria explotant. Portaven vuit anys de relació i cinc de convivència. L’Eva no va estar amb ningú més que no fos l’Arnau. Va ser el seu primer amor i, de moment, l’únic. La seva relació sempre va ser molt idíl·lica. Mai van tenir grans crisis i les petites discussions del dia a dia les solucionaven parlant. Tot semblava perfecte.

L’Eva no es podia explicar què havia passat. Quin era el moment que la truita s’havia girat? Perquè ella cada vegada li tenia més afecte i menys amor? Des de feia més o menys un any, l’encant s’havia desfet. Aquella química que sempre els havia fet una parella envejable, semblava que hagués desaparegut. Ella tenia la sensació que no havia existit mai. Cada vegada passaven menys temps junts i el poc que passaven, era envoltat de la família o els amics. Mai sols.

No hi havia un motiu concret per tal distanciament. Possiblement, era una suma de factors. L’Eva no sabia dir si era perquè a ell l’havien pujat de categoria a la feina i cada vegada passava menys hores a casa o perquè ella cada dia li aguantava menys les seves neures. L’Arnau sempre havia tingut un caràcter especial, era molt tancat. Era una persona peculiar i l’Eva mai sabia amb què li sortiria, amb qualsevol estirabot. No obstant, quan es van conèixer, li agradava aquella part de l’Arnau. Tan misteriosa. Però ara, a ella cada vegada se li feia més difícil aguantar els seus canvis d’humor, tan constants. A poc a poc, va començar a veure’l com un amic i odiava tenir aquest sentiment. Volia estimar-lo, desitjar-lo com sempre havia fet. Però intuïa que ja no s’hi podia fer res.

L’Arnau va marxar de casa sense dir res, com era ell, sense fer soroll. L’Eva mai el va veure nerviós, inquiet. Mai li va sentir ni tan sols un crit. Era estàtic. I aquesta era una de les coses que li feia més ràbia. Que costava  molt veure-li les seves verdaderes emocions. Ara, quan l’Eva sentia que finalitzava una etapa a la seva vida, volia fer un canvi. Necessitava trencar amb tot. Totes les seves amigues tenien parella i una d’elles, estava esperant un fill. No tenia ganes de viure i compartir la seva infinita felicitat. Acabaria desfent-se i ella sentia que no s’ho podia permetre. Ja no. Mereixia alguna cosa més.

Acabava de decidir que aniria a veure els seus pares. Vivien lluny, a cent quilòmetres, però ella tenia la necessitat de veure, de nou, el caliu. Aquest caliu que ella no havia sabut conservar. Volia aprendre’n. Sentir-se viva. Al arribar, la seva mare la va rebre amb els braços oberts. Li va fer una abraçada d’aquelles que t’atrapen, que t’arriben a l’ànima. El seu pare les mirava des de darrere, com sempre havia fet.

L’Eva mai es va entendre amb el seu pare. La seva era una relació complicada. Quan ella encara vivia amb ells, els seus caràcters xocaven constantment. I la seva pobre mare sempre era la que havia de posar pau. L’estimava i admirava la seva capacitat d’haver criat cinc fills amb innumerables dificultats i ni una sola ajuda però, vivint separats, eren més feliços.

Adonant-se d’això, l’Eva va veure la llum. Va saber què volia fer, el que li deia el cor. Va sentir un impuls dins seu i quan li passava això, sabia que no podia defallir. Sentia que aniria bé. Quan van acabar de dinar, l’Eva va acomiadar-se dels seus pares, va agafar el cotxe fins a casa, va fer una maleta amb les quatre coses més imprescindibles i es va plantar a l’aeroport de Barcelona. No estava tan nerviosa des de que encara creia que els Reis venien d’Orient.

Destí? No ho sabia. Només sabia que aquell canvi li aniria molt bé, li era molt necessari. Volia buidar-se i tornar a renéixer.

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s