Aficions que et canvien la vida

Jo era com tu. Era d’aquestes que li feia una mandra terrible posar-me roba d’esport i anar a córrer. Admirava la gent del meu voltant que feia curses, es llevava un diumenge a les sis del matí per anar amb bici o quan tenia un moment lliure, anava al gimnàs. Els admirava però jo no m’hi veia capaç. Creia que era una cosa que no estava feta per mi. L’hàbit de moure’m, de fer exercici no em motivava gens. També és veritat que no ho vaig intentar gaires vegades. Me’n cansava, potser perquè no tenia ningú al meu costat que em motivés. I ara lamento tant no haver-ho fet abans. Sé que tu et sents igual que jo. T’agradaria fer altres activitats a part de la teva rutina diària però et fa molta mandra i creus que no en seràs capaç, que faràs el ridícul.

Primer, ho has de voler fer, t’hi has de voler posar seriosament. Organitza’t, crea’t un ritual un o dos cops a la setmana i intenta fer-ho al costat d’algú. D’aquesta manera, t’hi sentiràs obligat. Segon, creu en tu. Fica’t al cap que tu pots amb això i molt més, que a tu res et tomba. Quan deixis de capficar-te i de sentir-te insegur, t’adonaràs que els teus somnis, els teus reptes, estan a tocar. Només cal allargar una mica la mà i no tenir por. Perquè, en realitat, què hi tens a perdre?

Recordo, com si fos ara, la primera classe de spinning. Hi vaig anar pensant que sortiria morta el primer dia, cansadíssima. Anava predisposada a sortir-ne perdent i aquesta és la pitjor actitud. Anirà bé si tu creus fermament que serà així. I això es pot aplicar a tot. Quan vaig sortir de la classe, em vaig sentir cansada i fatigada però a la vegada amb un sentiment molt ple. Orgullosa de mi mateixa. És una emoció difícil d’explicar si no l’has viscut. De cop, la meva sensació de benestar va augmentar ostensiblement. Em sentia capaç d’assolir-ho tot i em moria de ganes per continuar. A mi, sí. A mi, que odiava fer esport.

I així, un dia rere l’altra, em vaig anar adonant que l’esport és molt beneficiós per la nostra salut però, a mi, m’ha fet més plena, més feliç. Ara no podria viure sense això. Ha canviat la meva manera de veure al món. La manera de com els altres em veuen a mi també ha canviat. I per bé.

I sabeu lo gratificant que és sentir-se bé amb una mateixa? Sentir que ho pots assolir tot? I, a poc a poc, et vas adonant que aquella persona que un dia vas somiar ser, ha arribat. Està arribant. Us semblarà un tòpic però és tan gran aquesta sensació que no hi ha res ni ningú que la pugui aturar. L’esport m’ha ressuscitat. Tot depèn de mi. De tu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s