Quedar-se sols.

La Rosa té cinquanta-i-tres anys. Comparteix la seva vida, des dels vint-i-set, amb el Miquel. Dir que el seu ha sigut un camí de roses seria mentir però sí que estava molt orgullosa del que havien construït. El Miquel era més innocent que ella i tenia un caràcter complicat però la Rosa sempre va tenir molt clar que el Miquel ho va deixar tot per ella. Fins al punt d’enfrontar-se a la seva família. Ella era professora de secundària i ell havia treballat tota la seva vida a una fàbrica tèxtil. Mai els hi va faltar de res però tampoc es van permetre grans luxes. Van tirar endavant amb el que tenien, conformant-se amb poder viure bé. Sense excessos però sense passar penúries. Continua llegint