68 assessors sense graduat escolar ens governen.

Fa pocs dies va sortir a la premsa una de les notícies que em va deixar més estupefacta i de la que crec, poc s’ha parlat. Com tot el que es fa en aquest país. Les injustícies, aquelles per les que cada dia tots ens hauríem de mobilitzar, passen sense pena ni glòria per els telenotícies i principals diaris de l’Estat. Aquest és el pa de cada dia. Seguir aguantant i nosaltres, fer veure que plou.

Els Pressupostos Generals de l’Estat per l’any 2013 contenien una informació que cap de nosaltres sabia: 68 assessors del President del Govern, Mariano Rajoy, no tenen cap titulació acadèmica. No només això, ni tan sols han obtingut el graduat escolar. El Govern ha confirmat que per el lloc de treball que ocupen no necessiten cap títol. I ho diuen així, tan tranquils. Enorgullint-se’n.

Permeteu-me que m’aturi un moment. Per accedir a qualsevol lloc de treball, et demanen títol acadèmic, experiència demostrable i en alguns casos, estudis superiors com màsters o doctorats. El mínim que se suposa que tots hem de tenir per accedir a una feina és el graduat escolar. Ara bé, per governar i administrar tot un país no es necessita ni això.

Aquesta notícia pot donar a entendre que qualsevol persona sense estudis, cultura ni experiència pot accedir al cim, a dalt de tot. Pot governar i administrar un estat sense tenir-ne ni idea. Fins i tot ho podria fer jo. Ja sé que em direu que no és sorprenent, que aquest govern ens ha deixat molts precedents. Però què voleu que us digui, no sóc conformista, i  em sembla intolerable que els que ens manen i –suposadament- n’han de saber molt més que jo, no tinguin ni el mínim. I a mi m’exigeixin l’impossible. A mi i a tots vosaltres. M’indigna.

Sí, ja sé que els d’aquí no són els millors, no són exemple de res. És més, no és un orgull saber que la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, va mentir en el seu currículum reiteradament. Entre uns i altres, al final, no en farem ni un. No m’agradaria que les actuals generacions aprenguessin de persones així. Aconseguiran que acabi pensant que no tenir ni un mínim d’estudis et pot arribar a portar a dalt de tot. I el desig d’aprendre et porti a la cua de l’INEM.

Tot això em fa pensar amb quin país tindrem si algun dia Catalunya esdevé independent. Les institucions que ens governen seguiran aprofitant-se dels més pobres, desapareixeran les classes mitjanes, i s’ompliran la boca donant lliçons quan el més adient seria que ells també s’ho apliquessin? S’adonaran que un càrrec polític no et dóna més dret que un treballador de la construcció o un metge? No són més que ningú. I si se’ls ha escollit per representar un país, és per alguna cosa. No perquè s’ho carreguin tot.

Si la Catalunya independent ha de ser com el país que tenim ara, no m’interessa. No la vull. O les coses es fan bé o no es fan. Seré la primera a signar per marxar dels que ens ofeguen i ens trepitgen dia sí i dia també però aquí, cal un nou model. Perquè no tot es basa en separar-nos d’Espanya. Cal governar i saber quin tipus de país vols. I, sincerament, a mi encara no m’ho han explicat. Seguiré esperant.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s