Un fet altruista.

Aquests dies s’ha pogut llegir a qualsevol mitjà de comunicació una notícia que m’ha fet pensar que encara queda una mica d’empatia, d’humanitat i altruisme, encara que cap telenotícies obri amb aquest succés. Un empresari, que no ha volgut donar a conèixer el seu nom, ha cedit un habitatge i un lloc de treball a una parella sense recursos i amb un nadó.

La Raquel treballava a les pistes d’esquí d’Andorra però quan es va acabar la temporada, no li van renovar el contracte. Sis mesos més tard, en Jordi es va quedar a l’atur ja que l’empresa de construcció on treballava va acabar tancant. Es van trobar sense feina, sense poder pagar un habitatge i amb la Raquel embarassada. Amb un fill en camí, la Raquel i en Jordi es van trobar sense noves oportunitats i cada vegada més enfonsats.

La sort els hi va canviar quan un assistent social del Banc d’Aliments els va parlar de la Fundació Rosa Oriol, una entitat que té albergs per a gent sense recursos. Sor Lucía Caram, la monja que coordina la fundació, els va dir que un empresari s’havia assabentat de la seva història i volia ajudar-los.

Aquest empresari els hi ha cedit un pis i un forn, amb una botiga, amb tot l’equipament necessari perquè aquesta família pugui començar de nou. I ho ha fet d’una manera completament altruista. A més, ha actuat de manera totalment anònima, el que per mi encara és més admirable. No vol que es parli del seu fet, de que hagi sigut capaç de posar-se al lloc d’aquells que ja no tenen res i procurar-los una vida digna. Quants representants polítics s’omplen la boca dient tot el que han aconseguit i el que més motius té per sentir-se’n orgullós, prefereix mantenir-se en l’anonimat.

Potser és aquest el país que hem de voler. Gent anònima, discreta, tolerant i amb capacitat per saber que tothom necessita una petita ajuda per sortir d’allò que semblava un pou i comprovar que no tot està perdut. Aquesta és la verdadera crisi que s’ha de paliar. Em segueix sabent greu que cap diari obri amb notícies com aquesta. Ens omplen els diaris i telenotícies de notícies plenes de tristesa i desolació.

I què voleu que us digui, a mi també m’encantaria saber que encara passen coses dignes d’aplaudir, com aquesta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s