M’agrada ser vella.

La Teresa tenia seixanta-i-cinc anys. Fa dues setmanes es van complir deu anys de la mort d’en Jaume, la persona amb qui va compartir vida, mitja vida. Era un 15 de gener del 2004. La mort el va sorprendre quan, com cada dia, anava caminant fins al poble per anar a comprar el diari i el pa. Quan l’ambulància va avisar la Teresa, ja no hi havia res a fer. Ni tan sols se’n va poder acomiadar. Després de la mort del seu marit, la seva filla Alba li va proposar que anés a viure amb ells. Però la Teresa, d’immediat, s’hi va negar. Ara li tocava aprendre a viure sola i descobrir-se a ella mateixa. Saber què era la verdadera vellesa i per res del món volia fer nosa als seus fills, que havien de viure la seva vida. La que els hi tocava. Continua llegint