Bomba de rellotgeria.

Fa menys d’una setmana que Sandro Rosell va decidir apartar-se de la primera fila i dimitir com a president del FC Barcelona. Han passat sis dies i sembla com si no hagués passat res. Josep Maria Bartomeu, el seu segon fins aquell moment, va agafar les regnes immediatament. Continua llegint

Les arrels.

Mentre pujo les escales sento que està sonant el telèfon. Pujo els esgraons de dos en dos, obro la porta ràpidament i quan estic a punt d’agafar l’auricular, veig marcat el número de la mare. Alguna cosa passa quan ella em truca, rara vegada ho fa, rara vegada em busca. Lamentablement. Continua llegint

La mala comunicació enfonsa Sandro Rosell.

L’estiu del 2010 Sandro Rosell va guanyar les eleccions a la presidència del Barça amb un 61,35% dels vots. Mai cap altre president havia aconseguit guanyar-se, de forma tant unànime, el soci. Rosell , esportivament, es va trobar un equip fet i exitós. Un entrenador –el millor de la història del Barça- i uns jugadors que meravellaven al món amb un futbol exquisit. Institucionalment, regnava la pau. Continua llegint

Des d’un hospital

Cinquena planta. Habitació 32. T’escric això instal·lat al llit de l’hospital on em tenen des de fa quinze dies. Començo a escriure’t sense saber gaire què dir-te mentre els dits em tremolen. M’he d’afanyar ja que d’aquí pocs minuts arribarà la infermera i em renyarà perquè li he promès que no faria esforços. Però tu bé saps que mai vaig seguir les regles. Continua llegint

Canvi de vida

Eren les cinc del matí i, una nit més, se li feia impossible a l’Eva dormir set hores seguides. Es desvetllava cada dia i es llevava cansada, fatigada. Feia cinc dies que l’Arnau havia marxat de casa. Ella sabia que això passaria, que algun dia la situació acabaria explotant. Portaven vuit anys de relació i cinc de convivència. L’Eva no va estar amb ningú més que no fos l’Arnau. Va ser el seu primer amor i, de moment, l’únic. La seva relació sempre va ser molt idíl·lica. Mai van tenir grans crisis i les petites discussions del dia a dia les solucionaven parlant. Tot semblava perfecte. Continua llegint

Aficions que et canvien la vida

Jo era com tu. Era d’aquestes que li feia una mandra terrible posar-me roba d’esport i anar a córrer. Admirava la gent del meu voltant que feia curses, es llevava un diumenge a les sis del matí per anar amb bici o quan tenia un moment lliure, anava al gimnàs. Els admirava però jo no m’hi veia capaç. Creia que era una cosa que no estava feta per mi. L’hàbit de moure’m, de fer exercici no em motivava gens. També és veritat que no ho vaig intentar gaires vegades. Me’n cansava, potser perquè no tenia ningú al meu costat que em motivés. I ara lamento tant no haver-ho fet abans. Sé que tu et sents igual que jo. T’agradaria fer altres activitats a part de la teva rutina diària però et fa molta mandra i creus que no en seràs capaç, que faràs el ridícul. Continua llegint

Quedar-se sols.

La Rosa té cinquanta-i-tres anys. Comparteix la seva vida, des dels vint-i-set, amb el Miquel. Dir que el seu ha sigut un camí de roses seria mentir però sí que estava molt orgullosa del que havien construït. El Miquel era més innocent que ella i tenia un caràcter complicat però la Rosa sempre va tenir molt clar que el Miquel ho va deixar tot per ella. Fins al punt d’enfrontar-se a la seva família. Ella era professora de secundària i ell havia treballat tota la seva vida a una fàbrica tèxtil. Mai els hi va faltar de res però tampoc es van permetre grans luxes. Van tirar endavant amb el que tenien, conformant-se amb poder viure bé. Sense excessos però sense passar penúries. Continua llegint

68 assessors sense graduat escolar ens governen.

Fa pocs dies va sortir a la premsa una de les notícies que em va deixar més estupefacta i de la que crec, poc s’ha parlat. Com tot el que es fa en aquest país. Les injustícies, aquelles per les que cada dia tots ens hauríem de mobilitzar, passen sense pena ni glòria per els telenotícies i principals diaris de l’Estat. Aquest és el pa de cada dia. Seguir aguantant i nosaltres, fer veure que plou. Continua llegint