Fent país.

30 de Desembre de 2013. 19:00 hores. Estadi Lluís Companys. TV3. Sona l’himne d’Els Segadors i sóc tan bleda que m’emociono només amb sentir-lo. El camp no està ple però les senyeres m’omplen el cor d’alguna cosa que fa olor a país. Fixeu-vos si sóc de llàgrima fàcil. Mentre sona l’himne, les càmeres no paren d’enfocar els jugadors de la selecció catalana. Cesc,  Jordi Alba, Marc Bartra, Marc Valiente, Gerard Piqué, etc… Ple de catalans i només dos es dignen a moure la boca. Potser per dissimular, perquè no es noti que no se saben ni la lletra de l’himne del país que representen. I em sap greu, molt greu, que jugadors de gran renom que han nascut i crescut aquí no tinguin ni tan sols el valor de saber-se la lletra de l’himne de Els Segadors. Com a mínim, decepcionant.

Fa uns dies vaig sentir unes declaracions a TV3 de Gerard López, seleccionador de Catalunya, que el públic que assistís avui a l’Estadi Lluís Companys podria viure dos moments únics: recolzar a la nostra selecció i fer veure al món quin és el futur que vol decidir Catalunya.

Em sembla un missatge molt intel·ligent per part d’un entrenador de la casa, català, però potser si realment vols fer país el més adient no és portar la selecció de Cap-Verd. Si realment vols fer veure al món que vols i anheles que el teu país sigui reconegut com a independent, no pots fer venir una selecció de la qual cap de nosaltres sabria destacar un sol jugador.

Vols que demà tothom parli de la selecció catalana i del teu país? Llavors, has de portar una selecció amb noms i cognoms i reconeguda internacionalment. D’aquesta manera, demà parlaran de tu, del que vols i aquest fet tindrà molt més ressò. Està molt bé la parafernàlia, la publicitat, el reclam de portar grans jugadors com Gerard Piqué o Sergio Busquets però cal fer alguna cosa més. Fer país no vol dir convocar els millors jugadors catalans disponibles i portar la selecció de Cap-Verd. Fer país també és conscienciar-se que potser les aspiracions han d’anar més amunt perquè se’n parli, perquè tingui ressò arreu del món.

La xifra oficial d’espectadors a l’estadi Lluís Companys ha sigut de 20.700 espectadors. És difícil que vulguin assolir gran assistència de públic amb aquest tipus de rivals i, precisament, en un 30 de desembre. Si per contra vols fer tot el que has fet fins ara i simplement jugar un partit de futbol amb equips d’aquest nivell, no hi ha cap problema. Però si realment es vol fer país -permeteu-me que ho dubti- cal fer alguna cosa més. Amb això no n’hi ha prou.