El principi del que semblava un final.

Feia dies que la Laia sentia que alguna cosa no anava bé. Físicament, se sentia terriblement cansada, caminava irregularment i algunes vegades li costava mantenir l’equilibri. Al principi, no hi va donar massa importància ja que només feia cinc mesos que havia sigut mare i amb un part complicat. Però l’Albert, el seu company de vida, estava molt preocupat per ella. La constància i la tossuderia de la Laia va ser una de les coses que el va enamorar d’ella però ara era impossible convèncer-la perquè un metge la visités. L’Albert començava a pensar que tenia por del veredicte final. Fins que un dia la Laia es va desmaiar quan anava a portar en Gerard, el seu fill, a casa els seus pares i en aquell moment es va adonar que volia saber-ho tot. Perquè, en el fons, intuïa que a partir d’aquell moment, les coses canviarien molt. Continua llegint