Llàgrimes d’emoció per tu.

El proper març farà vuit anys que vas marxar. I encara segueixo preguntant-me perquè. Continuo buscant -sense èxit- la manera d’omplir el buit que ens has deixat.

I avui, quan el país viu moments d’una eufòria incontenible, d’un anhel d’esperança mai vist, penso en tu. Tu que no creies en la mediocritat, que confiaves en tothom, que sempre miraves per la felicitat dels altres abans que per la teva. Que vas ser capaç de donar-ho tot per nosaltres i que només tu sabies el que et va costar construir una família unida. Que sempre vas creure en la gent d’aquest país. Persones treballadores, humils, plenes de dignitat i que sentien que res els podria vèncer si estaven units. Sé que si fossis aquí, avui els ulls se t’omplirien de llàgrimes. Ploraríem juntes. Per tu, per mi, per els nostres. Perquè no, no era impossible.

Series feliç, em dibuixaries somriures. Tots aquests somriures que vam gaudir amb tu i que ara trobo tant a faltar. Suposo que és ara, quan s’apropen les festes nadalenques, que recordo tots els teus detalls, la teva bondat, la teva infinita tendresa. El teu amor que aquest sí que no marxarà mai. T’enyoro terriblement. Alguna cosa més que una simple pèrdua ha marxat amb tu. I des de llavors tots ens sentim una mica més petits.

Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se’m representa sorprenentment brillant. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-te absent per sempre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s