L’infància a dalt d’un tractor.

No he conegut res més que la vida de poble. Silenciosa, tranquil·la i familiar. Tractors, camps, animals i, sobretot, molta feina. Una vida bonica i a la vegada dura i sacrificada. Una vida que t’ensenya moltes coses. Coses que potser no hagués viscut si no hagués tingut tot això. No he passat dies a casa d’amigues ni he tornat de l’escola, cap a casa, caminant. Però quan portava les companyes de la classe a casa al·lucinaven amb el terreny que teníem per jugar i fer una mica el boig. Vaja, les coses que pots fer quan ets petit. I que tant enyoro!

De la meva infància recordo moltes coses però hi ha detalls, moments que se m’han quedat gravats per sempre. Quan sentia que les meves joguines ja se’m feien avorrides, me n’anava amb el meu pare i li preguntava si podia pujar amb ell, al tractor. Al costat de la finestra hi havia un seient bastant ample. M’hi enfilava i podia passar-m’hi hores. Sense obrir boca, sense dir res. Veient-ho tot des de les altures. I a ell li encantava tenir-me allà.

Recordo cada instant, cada sensació, cada olor. Allà no tenia por, allà no hi havia res que em fes sentir malament. Hi havia pau, molta pau. És una sensació tan vital, tan gran, que només es pot entendre si l’has viscut. Em sentia lliure, plena. Capaç d’assolir-ho tot. M’agradava veure la vida des d’allà dalt. Vaig comprovar de primera mà les incansables hores de feina que ell hi dedicava perquè no ens faltés de res, perquè al final poguéssim estar orgullosos d’ell i de la gran família que hem construït. De petita, poques eren les estones que compartia amb el meu pare. Molt poques. No vaig arribar a entendre perquè s’entregava tant a la feina fins que em vaig posar al seu costat i em vaig adonar de lo dura i alhora gratificant que ha sigut la seva vocació i la seva vida. Al final, l’únic que ens queda és l’orgull i l’amor que senten els altres envers nosaltres. No hi ha res més gran que això.

I a vegades, enyoro terriblement aquests moments. Sentir-me un infant, sense preocupacions i només pendent de viure la vida des de dalt d’un tractor. Sabent que ho podràs tot. Fins i tot allò que mai t’has atrevit a somiar.

Però sabeu? Aquests petits i la vegada grans moments ja no me’ls traurà ningú. Això sí que em quedarà per sempre. Quan estic escrivint aquestes paraules no puc evitar somriure, sentir aquella cosa dins meu que fa que les emocions se’m posin a flor de pell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s