L’infància a dalt d’un tractor.

No he conegut res més que la vida de poble. Silenciosa, tranquil·la i familiar. Tractors, camps, animals i, sobretot, molta feina. Una vida bonica i a la vegada dura i sacrificada. Una vida que t’ensenya moltes coses. Coses que potser no hagués viscut si no hagués tingut tot això. No he passat dies a casa d’amigues ni he tornat de l’escola, cap a casa, caminant. Però quan portava les companyes de la classe a casa al·lucinaven amb el terreny que teníem per jugar i fer una mica el boig. Vaja, les coses que pots fer quan ets petit. I que tant enyoro! Continua llegint