Els nens i la seva innocència

Fa uns dies, per desconnectar, vaig anar a parar a un racó ple de tranquil·litat. És una referència visual i les vistes són espectaculars. Si el temps acompanya, es pot veure la Plana de Vic, el Bisaura, el Lluçanès i Montserrat. Darrere d’aquestes vistes, hi ha el Santuari del Munts, lloc emblemàtic per els que som de la comarca.

Quan necessito buidar-me, agafo el cotxe i aquí, m’abandono. Deixo el mòbil al cotxe. Camino una estona i trobo un lloc per relaxar-me. M’assento a terra. Miro al meu voltant i no hi ha ningú. Muntanya, només muntanya. Sento una pau molt difícil d’explicar. És increïble com les petites coses em poden fer sentir tan plena. Tan serena. Tan bé. Aquí, sóc a casa. Aquesta és la meva terra.

M’apropo al Santuari i veig com arriben una mare amb el seu fill, d’uns vuit anys. Entro al restaurant i em demano un cafè amb llet per prendre’m a fora, amb ells. No sabria explicar-vos perquè però vaig voler assentar-me davant d’ells. Descobrir qui eren, què feien allà. Ella, una dona d’uns 35 anys, tenia la mirada perduda. Com si el que estigués vivint no anés amb ella, com si fos insuficient. Només era allà físicament. El seu cap era a un altre lloc.

Els vaig saludar i no vaig rebre cap resposta. Però, de cop, ell em va somriure i em va fer un gest de complicitat. Em va semblar ben curiós. Segurament, si aquest gest me l’hagués fet la seva mare, no hi hagués donat la més mínima importància. Però al fer-ho ell, em vaig sentir com 15 anys enrere, quan tenia la seva mateixa edat i estava plena d’innocència. On tot m’encantava. On la vida era meravellosa. I és que, tots, en algun moment, voldríem tornar a ser infants.

Ella va anar un moment al cotxe i el seu fill es va assentar al meu costat. Jo, em vaig treure els auriculars i sorprenentment, no vaig poder articular ni una sola paraula. Ell, somrient, em va dir: ‘Hola, maca. Com et dius? Jo sóc en Marc. Podries donar-me una mica del teu entrepà? És que la mama no té diners per comprar-ne i avui ni tan sols ha pogut dinar. A ella li faria molta vergonya haver-t’ho de demanar, per això ho faig jo. Em vols ajudar?’.

En Marc somreia i somreia i jo no podia ni obrir la boca. Em vaig quedar paralitzada. El meu cor no parava de bategar. I em volia morir. Em vaig preguntar mil vegades perquè ell havia de viure això. Ell, que només tenia vuit anys, que no sabia res de la vida. Que no li toca de tan petit viure aquesta merda. Que no hauria de pensar en si no tindrà res per sopar, hauria de pensar només en divertir-se. En ser feliç. No sé com vaig reaccionar i li vaig donar l’entrepà que tenia al meu bolso. Em va fer un petó a la galta i va marxar.

Vaig pensar que cap nen mereix una infància així però també vaig admirar la seva valentia. En cap moment es va queixar de res, ni tan sols va plorar. El seu somriure estava instal·lat als seus llavis, fins i tot quan no tenia res. Beneïda innocència. Tan de bo aquesta innocència durés molt temps. Es quedés per sempre dins nostre.

Era hora de tornar cap a casa i em sentia completament plena. De felicitat. D’orgull. Molt més que si algú m’hagués posat un feix de bitllets a la butxaca. La solidaritat no és un acte de caritat, no és donar diners a algú que ho necessita. El valor més gran és ajudar de tot cor i fer-ho amb qualsevol detall. Un petit detall que ell recordarà per sempre. I jo, per suposat, també.  Potser, entre tots, ens hem oblidat de com ser feliços. En Marc era feliç i no es preguntava per què. Era una elecció seva. D’això ja han passat 24 hores i segueixo pensant que mai em cansaré d’aprendre dels més petits.

Un pensament sobre “Els nens i la seva innocència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s