Perdre la por.

Tots tenim por. Uns amb més freqüència que altres. Sovint, ens fa una ràbia enorme perquè pot arribar a paralitzar-nos. A aturar els nostres somnis. No es pot evitar tenir por i menys d’un dia per l’altre però es pot aprendre a gestionar-la de manera que no condicioni la nostra vida. Que no ens amargui. Que ens permeti realitzar-nos i ser lliures. Convertint la por en la nostra aliada.

Com? Deixar de pensar, per norma, que tot el que fem no agradarà. Que no tenim vàlua. Perquè sempre hi ha algú a l’altre costat que et vol escoltar i et vol fer veure que vals més que ningú. Però no te n’adonaràs fins que t’ho demostris a tu mateixa. I quan t’ho hagis demostrat, sabràs que en realitat no tens aturador. Que el teu èxit depèn exclusivament de tu.

Hi ha persones que no actuen escoltant el seu cor. Perquè? Per por. Tenen pànic. Al fracàs, sí, però també a l’èxit. És molt més fàcil pensar que anirà malament, que no ens en sortirem que pensar que si ens ho treballem i ho lluitem, potser el final no serà tan devastador com ens volem fer creure a nosaltres mateixos. Potser el final és el que sempre hem somiat.

El pitjor de tot és que en realitat sabem que pot sortir bé i és precisament això el que ens fa tirar enrere. Si surt bé haurem de canviar les nostres prioritats, la nostra vida. Tot canvi comporta un risc i preferim estar asseguts en la comoditat encara que el que realment ens fa feliços estigui a l’altre cantó. A vegades oblidem que la vida és només nostra i que ningú té dret a ficar-s’hi. Ningú té dret a dir-nos com ens hem de comportar, com ens hem de sentir. Cada decisió que prenem comporta conseqüències que hem d’assumir. Sabent que estem renunciant a alguna cosa. Perquè no, no ho podem tenir tot.

Hi ha persones que contínuament es queixen de lo malament que els van les coses. I no volen veure que quan les coses no funcionen, sempre hi ha un motiu. No és una casualitat. Potser que ens posem a pensar en què ens estem equivocant. Perquè, de tant en tant, apareix algú que et fa veure que hem d’aprendre a aixecar-nos abans d’haver caigut. D’aquesta manera, quan arribin els mals moments sabrem veure el got mig ple. Fins i tot quan sabem que tot pot sortir malament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s