Sóc així.

Tu, que em coneixes bé, saps des del primer moment que no sóc com tothom em veu. No sóc esquerpa, no sóc tímida, no tinc aires de grandesa i no vull assemblar-me a ningú. I també saps que aquesta visió que tenen de mi l’he creada jo. A consciència o no.  Aquesta fredor que transmeto és només un escut per amagar el que sento. Perquè no entrin dins meu i no em facin mal. Un altre cop. Sé que aquesta part de mi provoca que els altres tinguin una imatge errònia de mi. Però també té un avantatge: fa que les persones que estiguin al meu voltant siguin les idònies. Les que realment s’ho mereixen. Poques però molt bones. Continua llegint