Les relacions tòxiques

Sempre ens pensem que les experiències dures, colpidores, només els succeeixen als altres. Que a nosaltres, no. Mai. Però un dia ens passen. I quan te n’adones ja estàs ficat al mig. I costa horrors sortir-ne. 

El nostre entorn està ple de persones tòxiques. Solen ser persones que es creuen amb el dret de dir-te com t’has de comportar, com has de vestir i amb qui t’has de relacionar. A ells, poques vegades, els trobaràs admetent la culpa. Es creuen per sobre del bé i del mal. Normalment, són persones que tenen un caràcter molt canviant. No són lineals. Davant dels altres, es comporten com persones brillants, amables. D’aquelles que mai diries que podrien aprofitar-se d’algú.

Aquest tipus de persones les podem trobar a la feina, a la família o en algun cas, en la nostra pròpia parella. La persona que hi conviu està constantment en alerta, vivint amb por. S’acaba sentint culpable però a la vegada és incapaç d’abandonar la relació. S’hi sent extremadament lligada. És la dependència emocional. Són relacions que es caracteritzen per ser destructibles i marcades per un fort desequilibri on el dependent se sotmet i magnifica a l’altra persona. L’idealitza. Ningú l’obliga però depèn tant de l’altra persona que creu que sense ell, la vida perd significat. I és capaç d’aguantar-ho tot. Fins i tot, l’injustificable.

Aquesta persona comença a allunyar-la del teu món. Dels teus. Fins que ja només el tinguis a ell o a ella. D’aquesta manera, aconseguirà que tu ni et plantegis abandonar-lo perquè si ho fas, et quedaràs completament sol. I tu ho trobes normal. Per suposat, no et veus capaç ni d’alçar la veu per por a la seva reacció.

En alguns casos, aquestes són relacions que ens poden deixar petjada. Costa molt sortir d’aquest laberint i quan finalment ho fas, et sents alliberada, viva. I et sembla impossible com has pogut estar amb algú que et feria tant. Algú que sempre et dona la culpa i t’acaba portant al seu terreny. El més greu és que tu no et queixes, ho trobes normal. Les persones que aconsegueixen sortir d’aquestes relaciones, solen comportar-se més esquerpes. Es posen escuts davant dels altres per no sortir-ne ferits novament. Més ferits.

És curiós com és l’amor. Ens pot fer sospirar o pot fer que ens sentim dins d’una gàbia.  A vegades, només cal escoltar-nos a nosaltres mateixos per saber què és el que no volem. La vida és un aprenentatge, constant. A cada moment. El que en el seu moment et va ser la pitjor experiència, avui t’ha fet ser qui ets.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s