Els somriures van cars.

Vivim permanentment estressats, amargats, en constant moviment. D’un cantó a l’altre. Preocupats per si podrem arribar a tot. Llevar-nos ben d’hora, la rutina de la feina, fer mil encàrrecs, tenir temps per els nostres, etc. Són les 10 de la nit i ja estem cansats. No tenim temps, ni el busquem, per estirar-nos al sofà, mirar al nostre voltant i dedicar una estona a ells. Als que aguanten el nostre mal humor, la nostra rapidesa i el voler arribar a tot. Potser no els hi dediquem una mica del nostre temps perquè trobem la mar de normal que segueixin al nostre costat. Però no és tant normal. Ells també mereixen que els valorem, que els fem un regal sense que s’ho esperin i que els demostrem que sense ells RES valdria la pena.

Vivim amargats. Volem arribar a tot i assolir mil reptes. Potser ens hem de replantejar que no podem arribar a tot, que no ho podem assolir tot. Que la vida és més bonica si és tranquil·la, pausada, ordenada. No tenim temps ni per respirar i quan el trobem és per treballar. Per poder arribar a casa i que als nostres no els hi falti de res. Cada dia. Aquest és un gran acte de generositat: viure per fer feliç als altres. Però potser arribarà un moment en què haurem lamentat no haver-nos cuidat, no haver-nos dedicat cada dia una estona per nosaltres. Per anar a un racó a buidar la ment, per fer un passeig, per anar a sopar fora o simplement, estar amb els nostres. Sense pensar en res més. Perquè al final, l’únic important, és això. Tu i els teus. Arribarà un dia en què no et quedarà res més. Però aquest res ho pot ser tot.

I és que els somriures van cars. I més en la situació en la que està el país actualment. On sembla que res ens pot fer sentir millors. Vivim permanentment preocupats per si perdrem la feina, per la inestabilitat. Veiem problemes on no n’hi ha i això fa que el nostre caràcter és faci més agre, que vivim afligits i amarguem als del nostre voltant. És hora que ens adonem que tots, en més o menys mesura, som afortunats. Recordo una persona que una vegada em va dir: ‘Quan et despertis, mira’t al mirall. Somriu i digues que tot anirà bé’. En el moment en què m’ho va dir, em va semblar una gran tonteria. Per creure que anirà bé, hi anirà? Només per el fet de pensar-hi? Doncs sí, funciona. Amb un somriure, tot és millor. Tot surt millor. Si estem predisposats a que les coses ens vagin bé, és més possible que sortim triomfant. Si ho veiem tot negatiu, atraiem el pessimisme i això ho nota tothom. Apliqueu-ho a la vostra vida i veureu que res és tan negatiu com sembla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s