Els somriures van cars.

Vivim permanentment estressats, amargats, en constant moviment. D’un cantó a l’altre. Preocupats per si podrem arribar a tot. Llevar-nos ben d’hora, la rutina de la feina, fer mil encàrrecs, tenir temps per els nostres, etc. Són les 10 de la nit i ja estem cansats. No tenim temps, ni el busquem, per estirar-nos al sofà, mirar al nostre voltant i dedicar una estona a ells. Als que aguanten el nostre mal humor, la nostra rapidesa i el voler arribar a tot. Potser no els hi dediquem una mica del nostre temps perquè trobem la mar de normal que segueixin al nostre costat. Però no és tant normal. Ells també mereixen que els valorem, que els fem un regal sense que s’ho esperin i que els demostrem que sense ells RES valdria la pena. Continua llegint