Saber dir adéu

Sabem acomiadar-nos de les persones que marxen? Sabem dir adéu a un gran amor o això es converteix en una càrrega per nosaltres que podem arribar a prorrogar anys i anys? Tothom supera de la mateixa manera la mort d’algun ésser estimat?

Tots els desenganys fan molt mal però els sentimentals, els de parella, segurament són els que ens toquen més el cor. Dels que ens costa més tirar endavant. Es pot fer una passa i voler superar-ho o quedar-te encallat en el passat. A l’hora de patir un desengany, ens costa molt tornar a veure a aquella persona de la mateixa manera. Sentim ràbia. Rancor. Ens sentim enganyats. La traïció és una de les coses més difícils de perdonar. El rancor no sol ser una cosa positiva, que acabi portant beneficis. Perquè no et deixa tirar endavant i sobretot, no et deixa obrir-te al que t’espera. A nous horitzons.

No hi ha cap dolor més fort, més insuportable, que l’adéu a un ésser estimat. Heu compartit tota la vida junts, i com que sempre l’has tingut al costat no has sabut demostrar-li el teu amor, el teu agraïment. Era una mostra d’afecte tan segura que mai vas arribar a pensar que marxaria. Però un dia, marxa. Sense avisar. Sense demanar permís. I en aquest moment et trobes que no ho pots entendre, que és impossible que hagi marxat sense dir-te adéu. No pots assimilar-ho perquè cada vegada que s’obre la porta el veus a ell/a. Aquest és el moment en què t’has de reconstruir. Vivint el que realment és important i deixant per més tard les coses materials. Perquè una de les coses que era imprescindible per tu ja no hi és.

Tots volem tenir una bona feina, una casa gran i un cotxe ben modern. Sembla que no ens adonem que tot això no significarà res per nosaltres quan no tinguem amb qui compartir-ho. Ja sigui la parella, el pare o la teva millor amiga.

A l’hora de dir adéu, no tothom actua de la mateixa manera perquè cada persona té un caràcter i una manera de fer i sentir completament diferent. Aquesta és la gràcia de les persones. En el moment, ens pensem que no hi ha res pitjor, que no ho podrem superar. Ens passa això perquè ens costa assimilar-ho. No volem ni podem acceptar que aquella persona que estimàvem tant i que tant poc li havíem demostrat, ara no hi és. Us diran que amb el temps us n’oblidareu, ja no us sentireu tant insatisfets i el dolor desapareixerà. Però no.  El dolor no se’n va mai, sempre ens queda alguna cosa dins nostre però el que sí podem triar és com acceptar aquest dolor. Tirant endavant sí o sí. Perquè hi ha moments en què no tens més remei que fer el cor fort.

La millor manera d’estimar algú és acceptar la seva decisió i deixar-lo marxar. Aquest és el verdader amor. Si l’estimes, deixaràs que faci la seva vida i tu el mantindràs sempre dins teu.

2 pensaments sobre “Saber dir adéu

  1. No es pot fer res més. De vegades no és una qüestió d’haver sabut demostrar l’amor i l’agraïment. De vegades, senzillament, passa. Negar el fet podria suposar una condemna a una vida incompleta inconformista. Jo, per exemple, no ho vaig triar. Em va tocar. I vaig decidir mirar endavant. I gràcies a això vaig veure totes les coses boniques que es poden arribar a descobrir en canviar de vida. Bon article.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s