Cremant etapes.

Quan comencem alguna cosa important per nosaltres, ja sigui a la feina o en el nostre entorn més íntim, tendim a pensar que allò durarà per sempre. Que és ideal. Que som els més afortunats. Més tard o més d’hora, s’acaba tocant de peus a terra. Afortunadament. A tots ens agradaria pensar que el que no podem tocar amb les mans pot durar per sempre. Però no penseu que seria molt avorrit viure sempre en la mateixa línia, amb la mateixa gent, fent cada dia el mateix? Quina vida més monòtona. Continua llegint