Fer-se respectar.

Els contes, la societat, les revistes, les pel·lícules, ens venen l’amor com una cosa ideal. Ens venen l’amor etern. I tu, com que tens una família meravellosa en tots els sentits i en aquest, també, hi creus. Creus que trobaràs la teva mitja taronja i que serà eterna. Que els amics de l’infància seran els mateixos que a l’edat adulta, que et duraran per sempre. I el sempre no existeix. Ens venen que si a una edat adulta no tens parella o no estàs enamorat, no pots ser feliç. Beneïda infelicitat! Continua llegint