Back to reality.

Després de vint-i-tres dies, demà torno a la rutina. A la realitat. Beneïda realitat. I, sincerament, ja en tinc ganes. Aquest any, he pogut preparar-me bé les vacances i això és una sort.

Però que voleu que us digui. Això de llevar-te a les dotze, ni tan sols esmorzar i gandulejar tot el dia no està fet per mi. Ho segueixo durant uns dies però quan veig, tots els quilos que m’he engreixat, la vida tant sedentària que porto i les festes que m’he muntat desitjo amb totes les meves forces, tornar a portar una vida més o menys ordenada.

Està molt bé fer-ho durant uns dies perquè tots necessitem deixar la ment en blanc i desconnectar però jo vull tornar a la rutina diària. La de llevar-me ben d’hora, ben d’hora, fer una jornada laboral (sí, soc afortunada), relacionar-me amb gent, portar uns horaris bons i coherents, una vida ordenada.

Aquestes vacances m’han anat molt bé però vull tornar al lloc on m’omple més. Sembla impossible però, sí, vull tornar a la feina!

Molts no poden dir el mateix. Lamentablement.