Tragèdia a Galícia.

Dimecres, al voltant de quarts de deu de la nit, a Twitter només voltava una foto. La del tren descarrilat a Galícia, a Angrois, a cinc quilòmetres de l’estació de Santiago de Compostela. El primer que vaig pensar al veure la foto és que havia passat una cosa molt grossa però, no imaginava que arribaria a ser tan esfereïdor. Tan catastròfic. Semblava que a cada minut, la tragèdia es feia més gran. El no acabar. Com si, en aquest país, no tinguéssim unes grans infraestructures. Com si fóssim tercermundistes.

Per uns moments, vaig voler desconnectar del 2.0. Vaig posar la televisió. Començava a canviar de canal i no m’ho podia creure. CAP canal no només no retransmetia el que estava passant, sinó que ni tan sols explicaven la notícia. Com si visquessin a un altre planeta. El periodisme  s’hauria de replantejar quin vol que sigui el seu paper. Quan un equip de futbol espanyol guanya un títol tots interrompen els seus Telenotícies per fer retransmissions. Quan hi ha desenes de ferits i morts en un fatídic accident de tren, no es molesten ni en donar la notícia. Ni en això aquest país és capaç de donar exemple.

Santiago de Compostela estava a punt de viure les seves festes.  Uns dies àlgids en quant a festivitat i turisme. Però algun fill de mala mare va decidir que el 24 de juliol de 2013 fos un dia que Galícia recordaria per sempre més. Que els marcaria.

Molts ciutadans anaven a Santiago a passar amb la família o els amics les festes del poble. Però no hi van poder arribar. De cop, el silenci. Ja no hi havia res. Ja no existia res. Només hi havia foscor. Drama. Dolor. Semblava un terrible malson. Però a vegades la vida és molt puta i se t’emporta, en un instant, el que més estimes. Sense demanar-te permís.

No em puc posar a la pell de les famílies. Ni ho vull fer. Perquè no em puc ni imaginar el que han de sentir. Però sí que crec que les famílies, l’únic que volen és que se’ls respecti, que se’ls deixi tranquils. Que puguin viure amb el seu dolor. Sols. En la seva intimitat. I aquesta condició, no se’ls ha respectat. Vint-i-quatre hores després de l’accident, els diaris anaven plens de com els tècnics d’emergència i bombers intentaven treure els ferits de entre els vidres, de com les vies estaven plenes de cadàvers tapats amb mantes… Era esfereïdor. Molt poca decència per publicar aquestes imatges.

Quan els familiars dels 78 morts van anar a recollir les seves pertinences, tenien desenes de càmeres enfocant-los. Cal que, ni en això, els respectem? Tant difícil és deixar-los tranquils? O és que dóna espectacle? Dóna audiència? Tant importa quants diaris es venen el dia que Espanya viu una de les seves grans tragèdies? Potser que, entre tots, ens plantegem en quin món vivim.

Aquest article va per aquestes 79 famílies. Que en un instant, ho han perdut tot. Va pels supervivents, que per desgràcia, viuran amb això per sempre més. I pels herois. Els que, sense pensar-s’ho, van ajudar a treure els ferits i a intentar salvar vides. No sé si aquest gest l’haguéssim fet tots.

4 pensaments sobre “Tragèdia a Galícia.

  1. No hem d’oblidar que, encara que no ho vulguem, pertanyem a un Estat ple d’habitants morbosos i asedegats de crònica negra que esperen com a voltors la presència de cadàvers estirats a terra. Inerts. Com els seus cervells.
    Aquí caldria plantejar l’eterna dicotomia. Es l’oferta televisiva el que genera una massa de fidels consumidors de merda catòdica? O són les televisions de brossa les que generen aquest detritus informatiu perquè saben que hi ha gent esperant-lo? Exemples com el de TV3 han demostrat que si fas continguts de qualitat, l’espectador educarà els seus gustos i potser assolirem una massa social més civilitzada. A Espanya el cas és perdut. Aquí encara hi som a temps.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s