Planificació o improvisació?

Ets de les persones a les que els hi agrada tenir la seva vida pensada, planificada i controlada? No t’agrada que et proposin anar a un concert mitja hora abans de que comenci? O, pel contrari, prefereixes no fer plans i un dissabte a la nit agafar el cotxe i anar-te’n a 500 quilòmetres lluny de casa per veure el teu grup de música favorit? Vius improvisadament?

Potser, la clau és trobar un punt mig. Una justa mesura. Els extrems mai són bons. Trobar un entremig, sí. Una vida massa planificada, on tot ho tens molt controlat et pot portar a avorrir-te’n. A cansar-te de la rutina. De viure sempre de la mateixa manera, sense obrir-te a nous horitzons.

Però la improvisació al 100% no sempre t’acaba donant bons resultats. Prendre decisions importants sense pensar-ho bé o actuar de manera precipitada pot acabar sent un caos. Un caos en que no tinguis clar què vols, a què aspires i com vols aconseguir els teus anhels. Per trencar barreres, superar dificultats i vèncer els teus temors, has de tenir les coses molt clares.

Les millors coses, les millors persones, les he conegut quan he necessitat un canvi d’aires. Perquè, a vegades, actuar de manera impulsiva et pot acabar portant a saber realment què vols i què NO vols. No actuïs igual amb tothom. A cada persona se l’ha de tractar d’una manera diferent. Cada persona és un món.

És important saber què vols però també no deixar-te emportar per els tòpics, per el que els altres diuen que has de fer. Escolta’t a tu mateix i estima el que fas. Estima’t a tu. Veuràs la vida d’una altra manera. El got no serà mai mig buit.