Tendim a la negativitat.

Segur que teniu o heu tingut al vostre voltant un infant dia sí i dia també que fa rabietes, que públicament fa espectacles, etc. I aquesta reacció té un sol motiu: cridar l’atenció. Aconseguir que tothom sospiri per ell.

Aquesta no és només una reacció infantil. Els adults també actuem així encara que la majoria de vegades ens costi d’admetre-ho. La vida i les males notícies que passen diàriament ens posa una tela als ulls i ens impedeix veure la realitat. Pensant-ho fredament, potser no tenim tants motius per queixar-nos. I, segurament, tenim molt més del que necessitem. Però preferim excusar-nos en el que ens falta. Exageradament.

El fet de sentir-nos desgraciats, de que tenim menys que els altres, ens atrau. Per què? Perquè en el fons volem sentir-nos vulnerables, dèbils, perquè els del nostre voltant ens cuidin i ens valorin més. Per cridar l’atenció. És un mecanisme de defensa per tapar les nostres inseguretats. Un escut de les nostres pròpies febleses i un imàn per a l’afecte aliè. Una manera d’actuar que fem servir inconscientment, sense adonar-nos-en.

Actuem segons els nostres principis. No pensant en si els nostres fets agradaran o no. Aquesta és l’única manera d’estar bé amb un mateix i des d’aquí projectar el magnetisme que atraurà l’afecte que busquem. I de no abandonar el que realment estimem.

Potser hauríem de parar a pensar-nos si no és millor actuar amb el cor. Si no és millor ser totalment sincer encara que faci mal que no mentir per fer feliços als altres. Ens sentirem millor actuant així i no tindrem la necessitat de fer-nos notar.

5 pensaments sobre “Tendim a la negativitat.

  1. L’has clavat. Som així, de fet, qui és així, qui actua així, no trobarà la felicitat. I jo sé que tu, no ets així. Excuses, excuses i excuses i de mentres, el temps passa i la maduresa espera…

  2. És una qüestió de valors. Com més en tenim, més trivialitzem. Per a una superpija de Pedralbes, una ungla trencada pot suposar la fi del món.
    Cadascú té una escala de valors particular. La classe mitjana probablement es trobi en aquella posició criticada per uns, envejada per altres. I és aquesta escala de valors individual el que fa a cadascú més o menys sofert, més o menys tolerant.
    Cal fer un esforç col·lectiu i aprendre massivament a guanyar en tolerància. El món anirà millor i segur que, de retruc, ens dessliurem de tanta negativitat. Petons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s