L’arbre dels bons desitjos.

A principis de desembre, es celebra el Mercat Medieval de Vic. És un gran mercat que rememora el passat medieval de la ciutat. L’any passat, el 2012, hi vaig anar i casualitat o no, vaig acabar parant al famós ‘Arbre dels bons desitjos’. Estava ple de gent, no es podia passar.  El que em va sorprendre és que no només hi havia nens petits omplint les paperetes per demanar un desig. Hi havia molta gent gran, quasi més que infants.

Em va sorprendre. Sempre havia pensat que les il·lusions, els somnis, els desitjos, els demanaven els més petits. Ells creien en això, és la seva màgia. Al veure tanta gent gran, vaig pensar que alguna cosa estava canviant. I em vaig entristir, profundament. Coses així em rebenten, fan treure el pitjor de mi.

Però se’m va trencar el cor quan vaig veure una nena d’uns 5 anys que omplia un paperet on posava: ‘Que s’acabi la crisi’. Vaig trigar uns segons a assimilar aquesta escena. Una nena d’aquesta edat hauria de poder demanar un castell de nines, pintures per ser dibuixant o qualsevol altra joguina que correspongui a la seva edat. No s’hauria de preocupar de què menjar ni de quina roba portar. No hauria de ser conscient d’aquesta maleïda crisi. És el mínim que els infants es mereixen.

El mateix dia que vaig veure això no vaig demanar cap desig. L’havia demanat fa unes setmanes i se m’havia complert. No sóc persona de demanar molt, més ben dit el contrari; em conformo amb poca cosa. Les petites coses em fan feliç:  una trucada d’una amiga quan més et necessita, una conversa d’hores i hores amb la mare o un sopar romàntic amb la parella. Veient com està el món, fa por dir que TOT em va bé, que la meva millor època és ara. No podem propagar la nostra felicitat perquè al costat del carrer, hi ha una persona desnonada, malalta o que no té absolutament res. No hauria de ser així, no? No ens hauríem d’amagar de les coses bones que ens passen, ho hauríem de cridar als quatre vents perquè mai saps què et pot passar demà. Però quan veus panorames desoladors, tristos, et consideres la persona més afortunada d’aquest planeta.

I recordeu sempre el significat de la paraula optimisme: disposició a veure i jutjar les coses sota l’aspecte més favorable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s