Més tard o més d’hora, cadascú té el que es mereix.

De petita, sempre m’havien ensenyat que si actuaves bé; amb responsabilitat, coherència, fe i amor als altres, les coses t’acabarien sortint bé. Que si actuaves d’acord amb els teus principis, tot sortiria bé. Ningú podria retreure’t res. També ens van ensenyar que els que no actuen així, els que enganyen, els que actuen deliberadament volent fer mal, a aquests els arriba el que es mereixen, és a dir, res de bo. De  petits, és molt bonic viure amb aquesta idea, no?

D’aquesta manera, tot és felicitat. Perquè sempre diem que els nens petits són els més feliços? Perquè no enganyen, perquè diuen la veritat, perquè són sincers i actuen així. La societat que ens envolta, les pel·lícules, les sèries ens han inculcat això: el bo de la pel·lícula que acaba amb una noia bondadosa i el dolent que acaba morint en un 90% de les vegades. Que bonica seria la vida si tot fos així, no? Potser seria massa avorrida, massa lineal. Poca sal.

A mesura que vas creixent, t’adones que aquesta premissa (als bons els  passen coses bones i als dolents, no) no té cap validesa i cau pel seu propi pes. I fa  mal, no us negaré. La vida ens va ensenyant i ens marca un camí. Ens ensenya que dels errors se n’aprèn i de vegades, molt ràpid, ja que no hi ha un altre remei que seguir endavant. I això és el que realment ens fa mal.

Quan patim una mala experiència, ens sentim enrabiats i no podem creure perquè la vida es ceba amb nosaltres i no amb el que ens ha fet mal. Fins que ens adonem que gràcies a aquesta experiència, ara som qui som. Més valents, més forts, i ens en sentim orgullosos. Almenys jo me’n sento.

Fa uns dies, un bon amic, em va fer veure que seria molt bonic que a les persones bones els passés només coses bones i que als dolents, dolentes. Però no és així, la vida no funciona així. A tots, ens passen coses bones i dolentes d’acord amb com actuem i això ens fa ser grans. Ens fa créixer.

Però jo segueixo pensant que tard o d’hora, a vegades és molt tard, la vida posa a cadascú al seu lloc. Cadascú té el que ha sembrat, el que es mereix. Les injustícies existeixen, tots ho sabem, però més tard o més d’hora, tot acaba posant-se al seu lloc original.  A tots ens han fet mal, i no una vegada sinó múltiples. El dia post decepció estem ensorrats i pensem que no podrem aixecar-nos del llit. Al segon dia, veiem que estem aquí per algun motiu, perquè algú ho ha decidit i no podem permetre’ns enfonsar el cap sota el coixí.

I un consell, seguiu sempre al cor. No us en penedireu. Us podran fer mal igual però almenys haureu escoltat el vostre cor i sereu conseqüents amb els vostres sentiments.