El poder de les decisions.

Sovint, massa sovint, la vida ens posa en situacions límit. Més tard o més d’hora, hem de prendre decisions. Algunes persones fugen d’això. D’haver-se de decidir entre el blanc i el negre. No volen renunciar a res. I només quan s’hi veuen obligats, quan estan a punt d’explotar, ho fan. Altres, amb un petit instant, en el fons del seu cor, saben què és el que els farà més bé per molt que els dolgui. Jo pertanyo al segon grup.

Com molta gent, canviaria algunes coses de la meva vida. Dels meus fets. Ara, segurament ho faria d’una altra manera. Però les grans decisions, les que m’han canviat la vida, han sigut vitals i les tornaria a fer exactament iguals. Perquè? Perquè ara, després de molt temps, un s’adona que ha valgut molt la pena. Que el que fa uns anys em semblava el meu pitjor destí, ara m’enorgulleix, em fa més forta i el que és més important, molt més feliç.

Per molta gent que t’envolti, que t’avisi que allò et portarà per un mal camí, en un 90% de les vegades fem cas al nostre cor. I passem per alt el dolor que allò ens provoca, ho aguantem, perquè l’amor és cec i mou el món. I també l’atura. Per sort. Però tard o d’hora, la vena cau i t’adones que si no haguessis pres aquella decisió, que en el seu moment et va fer plorar, plorar i plorar, ara no series la persona que ets.

A vegades, les millors decisions són les que no et poses a pensar gaire. Les que prens per coherència, per lògica. Per molt mal que et facin. Perquè saps, que al final, et farà bé.