La mirada tendre d’un nen.

Alguns dels que em llegiu ja ho sabeu; altres, no. Ho descobrireu ara. Visc en una casa de pagès. Des de tota la vida. No he conegut res diferent. Produïm llet. Avui hem viscut una experiència amb un nen i m’ha commogut, què voleu que us digui. Potser, des de fora, vosaltres, no hi donareu cap importància. Per mi n’ha tingut.

Ha vingut una família a buscar llet. Tres fills, però el que m’ha fascinat ha sigut el més petit. Tenia 3 anys. Quan m’ha vist, ha vingut corrents cap a mi i m’ha dit: “Vine, vine, vine! Mira què hi ha! Córre! Córre!”. Ja sabia a què es referia ell però li he seguit el joc, per crear-li encara més il·lusió. Els seus ulls brillaven, d’il·lusió. Segurament, el món del camp no el viu quasi mai i quan ve és com si es transportés a un altre món.

Acabava de néixer un vedell i va i el nen em diu: “Li han tirat un tiro”. Me’l miro estranya, sense entendre res, i li dic: “Què? Perquè?”. Em diu: “Mira, té sang. Moooooooooooooooooooooooolta sang (fent referència al oooooooooooooooo)”. De cop, a mi i a l’avi que l’acompanyava ens ve un atac de riure. M’hi acosto, m’agenollo i li dic: “No, rei, no s’ha mort. Té sang perquè acaba de néixer el vedell. Acaba de sortir de la panxa de la mama”. Ell, després de dir-li això, m’ha mirat com si veigués un monstre. S’ha quedat parat i no ha dit res.

Per alguns, això no significa res. Però per mi, per nosaltres, que vingui un nen de 3 anys i que el simple de fet d’estar amb un animal, de mirar-lo, de contemplar-lo l’ompli de tant i se li il·luminen els ulls… què voleu que us digui, m’emociona.

I sabeu perquè? Perquè sé PERFECTAMENT que quan sigui gran no oblidarà mai aquesta imatge ni aquest moment. Un nen no t’enganya, mai. La veritat és als seus ulls. Sempre.